Guanya la banca

Els veïns de Cornudella de Montsant (Priorat) ja no poden fer, des de mitjan juliol, una acció tan natural per tothom com anar a treure diners del caixer. El banc l’ha tancat perquè no ha renovat el contracte de lloguer dels baixos on era. També està a punt de tancar, i genera igualment l’alarma veïnal, el de Santa Oliva (Baix Penedès), així com va tancar a final d’any el de Saldes (Berguedà), on ara cal fer fins a una hora de cotxe (i penso en els turistes, però sobretot en la gent que hi viu) per treure diners en efectiu. Per desgràcia, els casos segurament no s’acabaran aquí...

No és l’únic símptoma ni el més greu d’un replegament iniciat amb l’excusa de la crisi, però ara consolidat. Aquest agost no obriran moltes petites oficines de poble perquè s’ha decidit no cobrir-hi baixes i vacances estivals. Retallaven personal per dalt, amb escandaloses prejubilacions massives de treballadors amb poc més de 50 anys, i ara també per sota, evitant que s’incorporin al mercat de treball molts joves que abans aprofitaven l’estiu per acabar de formar-se en substitucions.

Esbandit en pocs anys –pels temps, però també per la nul·la sensibilitat de les administracions– el sistema català de petites caixes de proximitat, les entitats estan en franca retirada, amb especial afectació a les zones rurals. Ja no els surt a compte ser-hi, i els importa ben poc això de l’equilibri territorial. Els temps i els hàbits han canviat i cada cop més tràmits es fan per internet, justifiquen unes entitats també tocades, és clar, pels tipus sota zero. I potser sí que era exagerada la xarxa d’oficines tan estesa i fragmentada. Però un mínim de servei s’hauria de garantir igual a tots els clients, per llei, si cal.

Si els seus beneficis segueixen pujant com pugen a milers de milions cada any (prou que s’han cuidat de collar al màxim els empleats i de posar comissions a tot), segur que s’ho podran permetre. I si hi perden, ja que l’Estat els regala graciosament 60.000 milions de la butxaca de tots (ara sabem que seran els únics d’Europa a no tornar-los), almenys els podria fer alguna imposició en lloc de posar catifa vermella per tot. Ja sabem que una mínima vocació altruista mai sortirà d’ells...