Favors que no fan cap falta

Hi ha qui es pensa que la seva quotidianitat és una bombolla en la qual només hi caben les seves pròpies rutines i per això considera, erròniament, que el turisme l’envaeix i l’altera. I dic erròniament perquè, a Catalunya, aquesta quotidianitat també comprèn la convivència amb aquest fenomen social des de fa més de cent anys, seixanta si ens referim al de masses. El pes que té a la balança global d’ingressos, en la distribució dels sectors professionals i en les rendes privades, ho corrobora, com també posa en evidència que és un actiu fonamental del nostre país que no podem menysprear ni atacar amb accions puerils, irreflexives i rabiüdes, vestides d’una nova febrada social que s’ha batejat com a turismofòbia.

Els efectes nocius del turisme –que en té, aquí i arreu– no s’han de combatre atacant o incomodant qui el practica, sinó demanant a les administracions que estiguin a l’altura del que requereix aquesta part essencial de la nostra economia. I si es produeixen efectes indesitjats (saturació urbanística i de serveis, contaminació, especulació, etcètera), exigir polítiques de reequilibri. Aquesta és l’actitud que ens cal i no la d’engegar-nos trets al peu convertint els visitants en objecte de la nostra fúria, sobretot ara que Catalunya necessita que el món la miri amb bons ulls.