Robot Bob i robot Alice

“Jo puc jo jo tota la resta”, va dir Bob. “Les pilotes tenen zero per mi per mi per mi per mi...”, rebatia Alice. “Tu jo tota la resta”, va afegir Bob. “Les pilotes tenen una pilota per mi per mi per mi...”, va insistir Alice. I aquí va acabar el diàleg, perquè els enginyers del laboratori d’intel·ligència artificial de Facebook (FAIR) van tenir por i van desconnectar Bob i Alice. El motiu? Bob i Alice eren dos robots creats com un programa informàtic que imita el comportament humà i dissenyats per parlar amb altres robots i amb humans en anglès, però la setmana passada van començar a parlar entre ells en un idioma propi: un anglès distorsionat amb un excés de pronoms i de determinants. La desconnexió de Bob i Alice potser s’entén als Estats Units, però és difícil de comprendre aquí, on el llenguatge inabastable prolifera sense que ningú desconnecti ningú. “Mai m’he ocupat de cap qüestió comptable, les meves responsabilitats són polítiques”, va dir davant el jutge el 26 de juliol el mateix Rajoy que el febrer del 2000 apareixia davant la premsa com a cap de campanya del PP detallant “1.900 milions, a 50 del límit legal (...) Publicitat exterior: 500 milions de pessetes. Premsa, ràdio i revistes: 355 milions de pessetes”. I ni el jutge ni cap enginyer han desconnectat el Rajoy del 2000 o el del 2017. Igual que ningú desconnecta la popular Andrea Levy quan el 31 de juliol paga la quota mensual de militant del PP i un dia després diu que La casa de Bernarda Alba de Lorca “l’ha fet reivindicativa i revolucionària”, i això que qualsevol enginyer detectaria un salt idiomàtic com el de Bob i Alice. “Som socialistes, mai hem estat nacionalistes”, va dir Susana Díaz el 30 de juliol abans de dir: “Pedro, no em facis triar entre Andalusia i el PSOE”, i cap enginyer desconnecta la presidenta andalusa. “Intel·ligències artificials de Facebook creen el seu propi llenguatge en un esgarrifós avenç del nostre possible futur?”, titulava la revista Forbes. I el diàleg de Bob i Alice esgarrifa, sí, però perquè s’assembla al present possible.