‘Iter Luminis’

El ritme frenètic de la vida contemporània ens porta a allunyar-nos de manera inevitable i potser involuntària del plaer de la calma, de la recerca dels interiors humans, de les essències, d’aquella veritat que ens hauria d’ajudar a mirar-ho tot amb una llum diferent. Per això quan el que ens fa vibrar són les clàusules de rescissió (que no cobrem nosaltres, per cert), trobar algú que és capaç de posar la seva saviesa, els seus coneixements, el seu temps i totes les seves emocions i passions al servei d’una idea pura, d’un projecte que té molt a veure amb la recerca de l’ànima, cal reverenciar-ho sense embuts.

‘Iter luminis’ podria ser l’essència de la Lídia Pujol, la destil·lació dels set últims anys però també de moltes hores de feina (interior i exterior) a la recerca d’aquella ànima especial que els místics de totes les cultures han considerat des de l’alba de la història, un pont entre la quotidianitat i allò que és transcendent, que va més enllà dels nostres marcs físics, que ens lliga amb el més enllà, amb les essències de l’esperit.

I amb aquestes premisses, acostar-se a Iter Luminis és molt més que entrar en un disc, en un llibre o en un espectacle i, de fet, és capbussar-se a fons en la filosofia de la vida. En un aspecte purament formal hi trobem un disc, un llibre i un espectacle absolutament rotunds, rodons, sòlids i treballats amb rigor i precisió, però quan hi entrem a fons, el resultat és un contundent i apassionat tractat d’art, de mística, de sensibilitat i d’erudició, una col·lecció impecable d’emocions de saviesa, de seny, de passió i d’amistat que aprofita la música, la sensibilitat, la poesia i la mística per transmetre un missatge de cor i d’ànima que ens fa pensar, que posa en primer pla les experiències d’èxtasi místic que condueixen cap a la transcendència, cap a una concepció de la vida on intervenen la saviesa, l’emoció i la constància per aconseguir una transformació interna i externa que sigui font de reflexió, de creació de pensament i de sentiment.

Lídia Pujol ens obre de bat a bat la porta de l’infinit, ens demostra que no hi ha elements superflus ni casuals i que tot és fruit d’aquest diàleg que s’estableix al recer dels llocs sagrats, buscant el punt de contacte necessari, aquell espai on desapareixen les qüestions banals i s’arriba al nucli, a la màxima puresa, al lloc precís on rau la màxima fragilitat de l’ànima i tota la potència de l’univers. La cantant actua com un catalitzador que desferma els lligams que ens mantenen llastrats a la terra i ens aporta la necessària espiritualitat per aconseguir que s’enforteixen les sensacions i que aparegui l’autèntica simbologia de la llibertat, la necessitat íntima d’establir una comunicació a tots els nivells. Iter Luminis, una obra d’art que no s’ha de deixar escapar.