Plaça de Catalunya

Ens queixem de l’aeroport del Prat i sí. Però: i l’estació de plaça de Catalunya? Quan baixes d’un tren el xoc és brutal i la calor, inhumana. Els qui ens hi hem d’estar cada dia, sovint esperant trens amb retard, patim molt. Hi ha pocs llocs per seure (per això la gent s’asseu a les escales) i la calor és insuportable. Aquesta passada onada de calor ha estat una experiència infernal, però de fet de calor en fa sempre perquè no hi ha ventilació. És una estació tercermundista i no hi ha ni lavabos. Abans n’hi havia uns que sempre estaven fets un fàstic, però ara ni això. És possible en una estació on diàriament passen milers de persones? A principis de setmana, amb màximes temperatures, els pobres que hi treballen s’arrossegaven. Alguns dels sensesostre que habitualment hi passen el temps han tocat el dos, però entre els que encara aguanten hi ha el senyor que s’està llegint assegut dintre de la seva maleta. També corre amunt i avall un personatge que em fascina. No sé on deu dormir, però de dia s’està en aquesta estació hores i hores. Es posa al costat de les màquines i ajuda qui no sap treure el bitllet o una beguda. Als turistes els dona instruccions sobre els trens i el metro i els acompanya a demanar canvi o al bar dels Donuts o al pakistanès que ven mòbils. Ho fa tot corrents, com si tingués pressa. Sembla un ministre mudat com va amb camisa de màniga llarga i corbata, però no. És un d’aquests personatges de Barcelona...