El JAN de Laporta

Joan Laporta insisteix que està rumiant muntar un partit independentista, perquè es veu capaç de liderar el camí de Catalunya cap a l'estat propi sempre que no sigui per la via de convertir-se en màrtir. La competència li deu atribuir aquesta capacitat de lideratge en la política que no ha demostrat precisament en l'esport –L'Elefant Blau ha tingut més escissions que membres–, vistes les reaccions d'ahir. ERC diu que Catalunya no necessita ni messies –ho sap molt bé, ja que els molts que ha provat no li han durat dos congressos– ni màrtirs, tot i que aprofita la filiació del President Màrtir muntant cada any una processó de torxes en la qual l'última estrella convidada va ser Laporta. Convergència està ben desconcertada, i si fa quatre dies picava l'ullet als de l'estelada dient que si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut caldrà anar pel camí sahrauí de demanar l'autodeterminació, ara proposa un govern de salvació nacional amb el PSC, i els socialistes donen a Laporta la benvinguda al club... al de la política, que ja els va bé l'augment d'ofertes independentistes, perquè no es volen ni imaginar que per mantenir Mas quatre anys més a l'oposició hagin de convertir el tripartit en un govern quadripartit en les reunions del qual hi hauria més plantofades que a les de la junta del Barça.

Al lloro, penya, que les properes eleccions catalanes seran divertides: si en les anteriors la novetat van ser els de Ciutadans, amb pòsters del candidat en pilotes, ara toca a Laporta, que s'autofà la baca quan s'emprenya i desitja per a Catalunya un estat amb serveis secrets que practiquin auditories de seguretat als que incomoden el líder. Com es dirà el nou partit? Vistos els precedents futbolisticoregeneradors de la política, o Força Barça, a l'estil berlusconià, o el gilista i més hiperpersonalista JAN (Jugant a Nyaus).