Es veia venir

No es tracta pas de presumir prodigant arreu allò de: “Jo ja ho deia...!” És ben clar que allà, al proper oest, han donat un pla de conducta a tots els ministeris, secretaries d’estat, direccions generals, etc., i a totes les institucions estatals i privades que tinguin tractes de qualsevol mena, que ha arribat el moment de treballar a la contra amb tot el que faci referència a Catalunya, directament o indirectament. Hi ha en aquest moment, no ho dubteu, accions preparades per desacreditar-nos als ulls d’Europa. El caos de l’aeroport del Prat n’és un exemple prou clar. Haurien pogut tallar-lo en poques hores. No és pas una qüestió tècnica difícil o quelcom que necessiti inversions. Solament mà d’obra barata sense cap mena de qualificació, que a Barcelona n’hi ha molta. Per posar ordre a la multitud no fan falta títols ni entrenament: només educació i res d’empentes. Que fan falta petits túnels detectors i cabines d’atenció al turista, d’acord, però això se soluciona en dies i no en setmanes o mesos. Si als especialistes del control d’accés, la direcció els hagués donat una paga perquè acceleressin els controls, els turistes haurien passat xiulant. És una llàstima!

Els rectors i directors del món del turisme han de vigilar amb atenció i donar compte ràpidament si escolten o veuen quelcom de sospitós. El turisme que ens visita, sense ànim de treure-li categoria, en la majoria dels casos és jove i el que vol és mar i cervesa. La Sagrada Família, els meravellosos museus i la que sembla obligada visita al passeig de Gràcia a la zona d’arquitectura espectacular és per a turistes cultes i d’una certa edat. La massa vol aigua salada, sorra i sol, i un bon plat del que sigui. Ah! I cervesa.

Una notícia d’avui als mitjans podria ser, potser, el principi d’un corrent invers de turisme de totes les categories, l’increment del qual en cinc o sis anys ha estat espectacular. Es tracta de l’advertència que fa el majorista de viatges europeu de més prestigi, Tui. Aquest ha estat potser el que més ha treballat per al gran augment del turisme a Catalunya. Diu obertament que el mercat turístic català està molt ple. És un avís motivat per les queixes dels turistes i per la difusió que s’està fent dels problemes del turisme a Catalunya. Sé prou bé que no és possible mesurar les informacions que ens juguen en contra, però la mateixa gent dels mitjans amb ofici ho mou sense reserves. Res a dir.

No sé en quin esglaó de l’escala de negocis està el turisme a Catalunya. S’ha de dir que també hi ha la tendència, en aquesta part de la productivitat, d’amagar l’ou. Hi ha una infinitat de negocis secundaris, proveïdors i servidors del negoci del turisme que no hi estan atribuïts. En la meva vida laboral he tingut moltes oportunitats de comentar aquest fet amb americans i diuen ells que de petites comunitats amb esperit de treball, preparació i educació com a Catalunya, no n’hi ha enlloc. Ostres!