La Diada definitiva

L’Onze de setembre de fa cinc anys, per la Diada, va tenir lloc una manifestació sense precedents que va deixar molt clara quina era la voluntat dels catalans: que Catalunya passés a ser un nou estat d’Europa. I a Madrid, com si sentissin ploure. L’any següent, una multitudinària cadena humana de 400 quilòmetres del país en demanda de la independència. I a Madrid, com si sentissin ploure. L’any següent, una gran V que va omplir la Diagonal i la Gran Via reclamava poder votar. I a Madrid, com si sentissin ploure. El 2015 un gran punter, que apuntava el Parlament, va recórrer la Meridiana marcant el camí de la Via lliure cap a la República Catalana. I a Madrid començaven a veure que passava alguna cosa. Un any més tard, milers de persones manifestaven estar a punt per fer el pas cap a la independència. I a Madrid, començaven a tirar-ho pel Constitucional per intentar-ho aturar. L’any passat el missatge de la Diada no podia ser més clar: “A punt.” I Madrid ha intensificat la batalla judicial contra qualsevol iniciativa del Parlament i del govern per tirar endavant el referèndum per la independència. I aquesta Diada, la del 2016, ha de ser la definitiva, la Diada del sí. Aquest any, més que mai, cal omplir la creu que simbolitzarà el sí al referèndum. Serà la Diada que donarà el tret de sortida a la campanya de l’1 d’octubre. Serà la Diada en què, més que mai, s’ha de sortir al carrer per demostrar al món la determinació dels ciutadans d’exercir el seu dret a decidir; de demostrar al govern espanyol, i a tots els que els donen suport, que l’estratègia de la por, contràriament al que esperaven, no ha resultat. Que el setge judicial i policial a què han sotmès i sotmeten tots aquells que donen compliment al mandat que es va fer al Parlament el 27-S no ha fet recular els milions de persones que reclamen el seu dret a decidir si volen un estat propi. Demostrarà que el moviment és imparable per molts paranys que hi vulguin posar. Perquè a cops de TC no s’atura el que és un clam majoritari. Aquesta Diada, del sí, és la definitiva, i ha de ser més multitudinària que mai.