Tots som turistes

El partidisme ho empastifa tot. Moltes vegades som nosaltres mateixos els que ens obliguem a prendre partit, passant massa precipitadament per alt la complexitat d’algunes qüestions i les contradiccions que comporten. Resistir-se a la simplificació, però, també pot ser estigmatitzat i no evita que se n’extreguin lectures polítiques. Un exemple: qualsevol reflexió a l’entorn del fenomen del turisme que es faci avui serà llegida, també, en clau ideològica i de part. Però no per això cal caure en la temptació d’esquivar un dels debats que ens afecten de ple i que, tot i que s’ha tractat sovint, ha mutat prou per replantejar-lo tants cops com faci falta. La successió de períodes de crisi i de bonança han creat un efecte muntanya russa sobre el qual hem transitat al ritme que ens marcaven les pujades i baixades, però sempre molt condicionats per no afectar un dels sectors amb més pes específic de la nostra economia. Però als criteris econòmics i de sostenibilitat ara s’hi ha tornat a afegir amb força el debat sobre l’impacte social d’un determinat model de turisme. I en tant que tots som o hem estat en algun moment turistes, també som parcialment i proporcionalment protagonistes de les conseqüències positives i negatives de l’evolució del fenomen del turisme.

Les dades provisionals i les estimacions de què disposem apunten que aquest serà un any de rècords en els diferents àmbits del sector turístic. Se superaran tots el registres de nombre de visitants, despesa, pernoctacions, creuers, etc... i també el turisme interior se situarà en xifres mai vistes. Tot plegat corrobora una sensació generalitzada que hi ha molta gent per tot arreu. Una vegada més es demostra que no hi ha una tendència a l’equilibri, una regulació natural dels moviments turístics. L’evolució de l’oferta ha comportat l’obertura de nous destins, però no ha evitat que es provoquin grans concentracions.

És cert que estem en una conjuntura favorable que pot canviar a curt termini. Però ja se sabia que aquest any continuava a la baixa la demanda a les destinacions amb contextos sociopolítics inestables, que la recuperació econòmica feia preveure que es mantingués l’augment de la renda disponibles i que fins i tot les dates del calendari festiu afavorien un pont a mitjan del mes d’agost. Les contractacions dels grans tour-operators ja estaven fetes des de fa temps i els moviments interiors no poden haver agafat ningú per sorpresa. Si és així, per què no s’ha actuat de forma preventiva?

Enmig de la tempesta –quan l’opinió pública s’ha tornat a sensibilitzar per les conseqüències més visibles de la massificació– han aparegut opinions que aposten per canvis d’estratègia. Ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Els sectors empresarials que tan reticents es van mostrar a la implantació de la taxa turística, ara veurien amb bons ulls noves figures impositives per gravar els visitants ocasionals (que són els que menys diners deixen durant la seva estada). És una via a estudiar, però a més de les dificultats per aplicar-ho, es pot pensar que tindrà uns efectes molt limitats per reduir el nombre de visitants com tampoc el va tenir cobrar 1 euro per pernoctació. Sempre, és clar, que el context no canviï.

Mentrestant les expressions radicals de les posicions contràries al creixement turístic han aconseguit la notorietat que buscaven i, sobretot, situar el debat en el pur maniqueisme. Molta gent n’està farta, de suportar els efectes nocius de la massificació, i no poden evitar una certa complicitat amb els que hi planten cara, tot i que ho facin de forma que puguin considerar inadequada. Els debats de fons són necessaris, però el que reclama molta gent són mesures urgents que signifiquin una acció immediata i efectiva per solucionar els problemes que tenim ara i aquí. I aquesta no és una realitat acotada a les grans capitals. El soroll, l’ús inadequat de l’espai públic i les situacions provocades per la falta de civisme són cada vegada més habituals a la majoria de les nostres viles i pobles. Vivim envoltats de lleis i de normatives i sovint tenim la sensació que s’apliquen de forma selectiva, per actuar contra l’individu que les incompleix puntualment més que no per aturar o corregir les infraccions reiterades.

Cal mantenir viu el debat obert ara sobre l’oferta turística un cop acabada la temporada alta de l’estiu, però cal no oblidar que el turisme és, com tantes altres coses, una manifestació amplificada de les característiques que ens defineixen com a societat i, per tant, com a individus. La sort i la desgràcia és que la solució i el problema estan allà mateix.