Un món a part

Fa una setmana vaig entrar a una spaanse delicatessen a Amsterdam, per buscar-hi quatre coses catalanes per fer un sopar diguem-ne nostrat per a uns amics holandesos. L’establiment es diu Hollandaluz i es troba a Haarlemmerstraat, al bell mig de la ciutat. Un cop dins, em trobava envoltat per productes que no reconeixia, provinents de totes les zones d’Espanya menys la que habito. La mestressa era simpàtica i, pel seu accent, deduïa que era espanyola (per bé que parlàvem en holandès). En preguntar-li si tenia quelcom de Catalunya, sense perdre ni un bri de la seva cortesia, em va dir, amb fermesa, que no. “El que està passant allà és molt seriós”, va continuar, “ja que bona part de la població, no tothom, vol marxar d’Espanya”; i després va fer una referència a Jordi Pujol, que segons ella, havia “robat” 300.000 milions d’euros. En fi, era en una botiga que boicotejava productes catalans. Era com si estigués a l’Espanya del futur, al qual no hi haurà ni fuets ni llonganisses, ni escalivada ni esqueixada, ni vins del Penedès, del Priorat o de l’Empordà (etcètera). No se li va acudir, a la mestressa, que fos possible que jo formés part d’aquella part de la població catalana que anhela la independència. Ara bé, segurament no li devia importar gens, atès que ella ja havia expulsat Catalunya d’Espanya. La seva Espanya, vaja. Tot d’una, i mantenint el to cortès de la nostra conversa, em vaig acomiadar de la meva interlocutora tan patriòtica. Definitivament.