Pep Ribera

Sabadellenc del 1933, el nom de Josep Ribera Pinyol, que va morir aquest agost, abans de l’assassinat terrorista de la Rambla, el vinculo, precisament, molt a tocar de l’espai sinistre de la barbàrie dels fanàtics: al carrer Elisabets i a la seu del Cidob, aquest projecte de cooperació a favor de la solidaritat internacional que el nostre Pep va fundar i després va dirigir entre els anys 1973 i 2008. La llavor de tot plegat començava la dècada dels cinquanta, en un moviment que tenia a veure amb les dinàmiques a favor de la pau, dels refugiats, dels immigrats i de la pau, amb arrels al Seminari Conciliar de Barcelona. La primera de les missions estables, que tenien com a destí Xile i el Camerun –l’any 1958–, la componen 127 persones: 53 dones i 74 homes, 44 dels quals eren capellans joves. Recordo els noms de Joan Casañas, d’Ignasi Pujadas i d’Oriol Albó, que va ser el meu primer cap de colla a l’escoltisme (aleshores encara no legalitzat). El cop d’estat de Pinochet a Xile l’any 1973 –una de les seves víctimes mortals va ser Joan Alsina, capellà, crec que de Castelló d’Empúries– va accelerar la constitució a Barcelona d’aquest Cidob, centre de referència en el món de les relacions internacionals. Per exemple: el 5 de setembre el Cidob presenta el seu anuari internacional en punts calents de l’Amèrica Llatina. I el 30 de setembre obre una convocatòria d’articles sobre “La immigració a Espanya”.

Els amics d’Amesde, de Madrid, em diuen que volen programar un homenatge a favor d’aquest Josep Ribera, que no coneixien personalment però de qui han aprofitat la lliçó –sempre sense estridències– de qui publicava i oferia dades verificades sobre molts dels eixos que mouen el món... massa sovint, ai las, per anorrear-lo!