De reüll
De cuina i museus
Alguna cosa falla en l’oferta i en l’audiència dels museus d’art?
El prestigiós xef francès Alain Passard ha estat convidat per crear un nou recorregut de la col·lecció del Palau de Belles Arts de Lille. I és que cada vegada més el món de la cuina i l’alta gastronomia s’immisceix en el món de l’art. En la Documenta de Kassel del 2007, un dels esdeveniments més importants de l’art contemporani, es va produir el més gran dels precedents d’aquesta tendència: Ferran Adrià va ser un dels seleccionats en el certamen. La seva acció va tenir poc d’artística, ja que es tractava de convidar uns quants privilegiats a sopar a El Bulli.
Que consti que sempre he estat una defensora a ultrança de la transversalitat entre disciplines. El menjar, l’alimentació, d’altra banda, és un tema artístic etern, des de les natures mortes clàssiques fins als fantàstics banquets festius i tot el seu hipnòtic arxiu i investigació al voltant de l’alimentació d’Antoni Miralda. Com diu el terrassenc quan li pregunten sobre aquesta moda actual del menjar als museus: “Però si això ja ho feia jo fa quaranta anys!” I té tota la raó. Perquè una cosa és que el menjar sigui subjecte artístic o de reflexió antropològica i filosòfica i l’altra és que la cuina –sobretot l’alta cuina– s’utilitzi com a reclam comercial en un museu d’art. D’aquí que el futbol entri a les sales d’exposicions només queda un pas. És la prova que alguna cosa falla en l’oferta dels museus d’art? I en la seva audiència?
