Banderes bones i dolentes

Els maleïts atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i la gestió que n’han fet les autoritats catalanes –que va culminar dissabte amb la manifestació de Barcelona on va assistir, de manera inhabitual i sorprenent el rei Felip VI– han tret de la primera fila de l’actualitat la part final d’això que hem conegut com “el procés”. És evident que un atemptat que ja ha provocat setze víctimes, a més de la mort de nou terroristes, tenia prioritat informativa. Però fa gràcia veure com des de les estructures periodístiques de l’Estat, algunes d’aquestes a casa nostra, s’ha volgut aprofitar per demanar que s’aturi el procés. Que ara no toca, vaja. Molts dels que ho diuen són els mateixos que defensaven que no s’havien de suspendre les eleccions espanyoles del 14 de març, tres dies després dels brutals atemptats de Madrid, perquè si no, “els terroristes haurien guanyat”. Llavors va haver-hi un intent brutal de mentir als ciutadans atribuint-ne l’autoria a ETA i que només es va trencar a crits de ¿quién ha sido? a les manifestacions convocades per SMS. Ara, aprofiten el cop terrorista per voler posar fi al procés. Van aconsellar al rei, i es van equivocar, que trenqués la seva suposada neutralitat, la que el fa no votar a les eleccions, perquè volien vendre al món i, sobretot, a Espanya, una imatge d’unitat. Per això, van fer córrer que no hi havia d’haver senyeres ni estelades. A Madrid, després de l’11-M era un mar de banderes; espanyoles. I ara, només en volien d’espanyoles, que van repartir amb escàs èxit perquè, en el fons, s’ho creuen, això que hi ha banderes bones i dolentes, i l’espanyola és la bona, i les catalanes, les dolentes. No hi entenen res, igual com tampoc no entenen que el president confirmi que ja hi ha urnes i que digui que vol una transició curta després del referèndum. No ho poden entendre però ja s’ho veuen a venir i faran el que puguin per impedir-ho. Cal culminar el procés i poder votar. I després, que tothom voti el que vulgui!