Opinió

Tribuna

Exèrcit industrial de reserva

Recent­ment, el but­lletí del Banc Cen­tral Euro­peu ens adver­tia, amb dades de l’Euros­tat, que l’atur a la zona euro (ZE) era molt més ele­vat del que ens diuen les xifres ofi­ci­als. L’atur real no inclou només els deso­cu­pats (que bus­quen feina), sinó també els desa­ni­mats (que vol­drien tre­ba­llar però no bus­quen feina perquè no tenen espe­rança de tro­bar-ne) i els sub­o­cu­pats (que vol­drien tre­ba­llar a temps com­plet però només poden fer-ho a temps par­cial). Si a la taxa d’atur (tant per cent de la població atu­rada sobre la població activa) s’hi afe­gei­xen el tant per cent dels sub­o­cu­pats sobre la població activa i el tant per cent dels desa­ni­mats sobre la població activa, es té una apro­xi­mació molt més exacta dels tre­ba­lla­dors que estan subu­ti­lit­zats, que no tenen feina o no tenen la que vol­drien. L’atur real és molt supe­rior a la mesura habi­tual de la taxa d’atur.

Agre­gant les dades dels atu­rats, els sub­o­cu­pats i els desa­ni­mats, s’obte­nen els per­cen­tat­ges dels atu­rats reals sobre la població activa, la gent que vol­dria tenir una feina o més feina però no ho acon­se­gueix. Des­ta­quen, per aquest ordre, els per­cen­tat­ges de Grècia i Espa­nya (més del 30%), els d’Itàlia, Croàcia i Xipre (més del 25%), els de Finlàndia i Por­tu­gal (per sobre de la mit­jana de la ZE) i els de França i Letònia (per sobre de la mit­jana de la Unió Euro­pea). On l’atur real és més baix hi ha molts països de l’Est euro­peu, Ale­ma­nya, Noru­ega, Islàndia i el Regne Unit.

A l’Estat espa­nyol l’atur real va créixer des del 2008 fins al 2013 i va dis­mi­nuir des del 2014. Però el 2016 encara està per sobre de les xifres del 2010. En el període 2008-2016 l’atur real ha aug­men­tat més d’un 11%, sobre­tot pel crei­xe­ment de la taxa d’atur stricto sensu (més del 8%) però amb un aug­ment també sig­ni­fi­ca­tiu dels sub­o­cu­pats, una mos­tra de la pre­ca­rit­zació i frag­men­tació dels con­trac­tes de tre­ball en aquests dar­rers anys. La vari­ació dels desa­ni­mats és molt petita.

S’ha par­lat molt del “mira­cle econòmic espa­nyol” espe­ci­al­ment des del 2014. Tan­ma­teix, Espa­nya té ara el mateix PIB que fa deu anys però amb dos mili­ons menys de gent ocu­pada, i els que tro­ben feina ho fan sobre­tot amb con­trac­tes pre­ca­ris. Al mateix temps, aug­men­ten els tre­ba­lla­dors que no arri­ben a finals de mes amb el que gua­nyen, i la pobresa i les desi­gual­tats han aug­men­tat de forma espec­ta­cu­lar, més que a la majo­ria de països euro­peus.

En defi­ni­tiva, la vida de les per­so­nes nor­mals, dels que tre­ba­llen per viure, en gene­ral no ha millo­rat. La com­pa­ració amb la mit­jana de la ZE no deixa cap dubte. A Espa­nya l’atur real és molt més ele­vat (més d’un 7%) perquè tant el nom­bre d’atu­rats (atur estruc­tu­ral en gran mesura) com el de sub­o­cu­pats a temps par­cial són molt més impor­tants.

En defi­ni­tiva, amb l’abandó de la fle­xi­bi­li­tat dels tipus de canvi de les mone­des, espe­ci­al­ment amb l’euro, les eco­no­mies del sud d’Europa, i par­ti­cu­lar­ment l’espa­nyola, es basen en la deso­cu­pació com­pe­ti­tiva, és a dir en la bai­xada dels sala­ris i l’empit­jo­ra­ment de les con­di­ci­ons de tre­ball, cosa que per­met un exèrcit indus­trial de reserva ampli i afe­blit que, en el cas espa­nyol, està per sobre del 30% de la població activa des del 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia