Opinió

Cor agre

La realitat no existeix

Carles Ribera / cribera@presencia.cat

Cada cop costa més de trobar un refugi informatiu on aferrar-se a la recerca de la credibilitat

Hem arri­bat a un punt de la Història en què la rea­li­tat periodística no exis­teix i que la veri­tat és tan difícil d’iden­ti­fi­car que difícil­ment mai podem estar segurs d’haver-la tro­bat. Les noves tec­no­lo­gies, tan útils i relle­vants per a algu­nes coses de la vida, en el ter­reny mediàtic han desem­bo­cat en una satu­ració infor­ma­tiva i una capa­ci­tat de mani­pu­lació, ter­gi­ver­sació o invenció de fets, imat­ges i infor­ma­ci­ons, que ens fan més vul­ne­ra­bles que mai a la into­xi­cació. Més vul­ne­ra­bles que mai. Perquè les males arts en el món del peri­o­disme i del para­pe­ri­o­disme fa dècades que estan inven­ta­des i posa­des en pràctica. Paral·lela­ment al peri­o­disme honest o, més ben dit, opo­sant-se a la feina de peri­o­dis­tes hones­tos. El tot s’hi val mediàtic ha estat apli­cat pre­me­di­ta­da­ment des de temps imme­mo­ri­als. Hem vis­cut com un miratge el temps en què podria sem­blar que l’incre­ment dels nivells de població alfa­be­tit­zada i cul­tu­rit­zada podia reta­llar la capa­ci­tat de mani­pu­lació: quant més ins­truït és un lec­tor, més costa aixe­car-li la camisa. Avui dia, els mètodes d’aquells qui volen enga­nyar-nos són tan sofis­ti­cats que costa sepa­rar el gra de la palla i més encara quan el gra i la palla volen pels aires ati­ats pels ven­ti­la­dors de les xar­xes soci­als.

Cada cop costa més de tro­bar un refugi infor­ma­tiu on afer­rar-se a la recerca de la cre­di­bi­li­tat. Les notícies ens plo­uen en quan­ti­tats indus­tri­als, fil­tra­des per algo­rit­mes que ens orde­nen el sub­mi­nis­tra­ment de notícies ras­tre­jant les nos­tres pre­ferències a l’hora de nave­gar i reno­va­des amb una velo­ci­tat que allò que hem lle­git fa una hora ja pot haver estar reem­plaçat unes quan­tes vega­des. L’esforç que ha de fer avui dia un lec­tor per com­pro­var i con­tras­tar les infor­ma­ci­ons que rep és inas­su­mi­ble i molt sovint irre­a­lit­za­ble. En un arti­cle publi­cat al diari The Guar­dian fa un parelll d’anys, la peri­o­dista i ana­lista Kat­ha­rine Viner escri­via: “En l’era de la impremta, les parau­les en una pàgina fixa­ven les coses, fos­sin cer­tes o no. La infor­mació se sen­tia com la veri­tat almenys fins l’endemà, quan hi havia una altra actu­a­lit­zació o una cor­recció, i tot­hom com­par­tia una visió comuna dels fets. [Avui] De vega­des els rumors gene­ren la pro­pa­gació del pànic, de vega­des per malícia, i la mani­pu­lació deli­be­rada sovint és deguda al fet que una cor­po­ració o règim paga a la gent per trans­me­tre el seu mis­satge. Sigui quin sigui el motiu, fal­se­dats i fets es difo­nen ara de la mateixa manera, per mitjà d’allò que els acadèmics ano­me­nen cas­cada de la infor­mació.”

La capa­ci­tat tec­nològica de fabri­car men­ti­des i el volum i la velo­ci­tat de cir­cu­lació de les infor­ma­ci­ons que les fan difícils de pair per al recep­tor, ens situen en un estat de desin­for­mació cada cop més perillós. Ho podem saber tot però no som capaços d’esca­tir què és cert i què és fals d’aquest tot. Cada cop més, lamen­ta­ble­ment, la recerca de la veri­tat ens acosta més a la fe que no pas al cri­teri i el com­bat con­tra la men­tida passa més per la con­fiança i la pro­xi­mi­tat que pels argu­ments, seguint aque­lla màxima que diu: “No vis­quis donant tan­tes expli­ca­ci­ons: Els teus amics no les neces­si­ten, els teus ene­mics no les cre­uen i els estúpids no les ente­nen.” Estem en aquest punt i, em temo, a par­tir d’ara tot és sus­cep­ti­ble d’empit­jo­rar.

H



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia