Ara sí, arriba l’hora de la veritat

El procés entra en les setmanes decisives. Quan falta menys d’un mes per al referèndum de l’1-0, la tensió entre els governs català i espanyol arribarà, previsiblement, a un punt àlgid aquesta mateixa setmana quan el Parlament aprovi les lleis del referèndum i de transitorietat i es convoqui finalment el plebiscit d’autodeterminació. No som, doncs, davant d’un moment qualsevol de la història de Catalunya, sinó en una cruïlla molt important, a punt de fer un dels passos decisius en el llarg procés cap a la independència encetat, podríem considerar-ho així, l’any 2009 amb la consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt. Amb les lleis aprovades i el referèndum convocat, caldrà veure quina serà la reacció de l’Estat. L’últim avís l’ha fet aquesta mateixa setmana la vicepresidenta Sáenz de Santamaría sense amagar l’estranya connivència prevista entre el govern –poder executiu– i el Tribunal Constitucional –poder judicial–. Tot és possible en una Espanya que prefereix la repressió judicial –i qui sap si la policial o militar en els dies a venir– a resoldre la qüestió catalana de l’única manera que es pot resoldre, que és votant.

En tot cas, no penséssim pas que l’Estat té el camí tan planer com es pensa. Primer, perquè té al davant un govern i una majoria parlamentària que caminen amb pas ferm i que ja han anunciat que no faran cas de determinades ordres judicials, més si aquestes són induïdes per magistrats que, inequívocament, són jutge i part. En segon lloc, perquè al darrere d’aquest govern hi ha un poble decidit a votar, ferm en un camí pel qual ha lluitat molt, que tornarà a fer una nova demostració de força la pròxima Diada nacional i que no dubtarà a sortir al carrer quan calgui i el temps que calgui per defensar els seus drets. I, finalment, perquè, simplement, no serà gens fàcil per part de l’Estat de desarticular la maquinària del referèndum. Entre altres coses, perquè no n’hi ha prou amb les amenaces judicials, els caldrà fer el pas de l’ús de la força, que els desacreditaria definitivament davant els ulls d’Europa. El prestigi internacional assolit pel govern català arran dels malaurats atemptats, jugarà, ben segur, a favor de la democràcia.

E