Assaig general

Entretinguts (i cansats) com estem amb tanta guerra bruta i tant debat estèril, correm el perill de no adonar-nos d’on som. I és que avui falten només 29 dies per a l’1 d’octubre (29!); i a 29 dies, ho deia dijous el president Puigdemont, serà difícil que l’Estat ho pugui aturar. No ho aturarà ni la campanya aquesta contra els Mossos, que en algun moment en comptes de parlar de la CIA algú hauria de reconèixer que els qui l’han organitzat podrien treballar a la TIA, l’agència aquella de Mortadel·lo i Filemó. Som a 29 dies i tot sembla discretament a punt. Fins i tot el ministre Montoro, il·lús, ha reconegut indirectament aquesta setmana que el govern català ho està fent molt bé, que els preparatius per a l’1-O s’estan fent tan discretament que ni ell mateix sap trobar ni una pista a les factures que li envia el vicepresident Junqueras. Fantàstic! Però a 29 dies de l’1-O (29!), no se n’oblidin, hi ha un altre cim (sí, un altre) que cal superar. I és a deu dies. Perquè aquest 11 de Setembre és molt important. Probablement és la Diada més transcendent de totes les que hem fet fins ara. Perquè és una mena d’assaig general de l’1-O. Hi ha qui diu que no és important, que l’important és el referèndum i que de Diades n’hem fet moltes. Potser sí. Però a mi em sembla que no. Que aquesta Diada, justament perquè estem tan embolicats amb tanta guerra bruta, tanta claveguera i tant debat estèril, és més important que mai. Aquesta és la Diada del referèndum, que se celebrarà quan aquest ja estarà convocat i que d’alguna manera servirà (tornarà a servir) per dir-los que hi estem d’acord i que no estan sols. Al no a tot i continu del govern espanyol, a l’amenaça constant, a la campanya de la por, a les clavegueres, la millor resposta és tornar a sortir al carrer i fer-ho, com ho hem fet a cada Diada, amb un somriure als llavis. Per això és important ser-hi, perquè (ells i el món) vegin (un altre cop) la transversalitat d’aquest moviment. I perquè, ells sí, aquest cop ens comptaran. Per això ha de ser una Diada de rècord. Perquè després, llavors sí, l’1-O és imparable.