Economia i procés

Les contradiccions de Cristóbal Montoro envers la situació econòmica catalana demostren que, sovint, ni ell mateix està convençut de les seves teories. En una mateixa intervenció és capaç d’assegurar que el procés és un greu perill per a la recuperació i que lesiona la imatge internacional de Catalunya i més tard admetre que, malgrat que fa anys que dura l’estira-i-arronsa entre l’Estat i la Generalitat, és el territori que millors resultats globals aporta, que més inversors recapta i, per tant, es manté com a motor indiscutible del creixement. Una mostra més, doncs, que ell mateix és conscient de la inutilitat d’unes amenaces –les de bloquejar els comptes de l’executiu català– perquè sap que suposaria llançar pedres sobre la teulada de l’Estat. En la seva compareixença d’aquesta setmana al Congrés, el ministre d’Hisenda, però, va fer mans i mànigues perquè quedés clara la consigna de La Moncloa: l’1-0 no se celebrarà. I no només perquè des del seu govern faran l’impossible per frenar-ho políticament i judicialment o perquè ni els promotors tenen eines per fer-ho –“un mes abans, ja em diran com es va a unes eleccions sense pressupost”, ironitzava–, sinó que a més, dins els seus canvis de criteri, va aportar una nova tesi. I és que assegura tenir un altre indicador que presenta com a infal·lible: si l’economia no s’ha ressentit en aquest temps és perquè ni els mercats ni els inversors “no es creuen que hi hagi 1-0 ni independència”.