A la tres
Il·lusionats i agraïts
“Que la llei aprovada ahir sigui una oportunitat i no un problema, ara depèn de vostè
Estem il·lusionats i agraïts. Il·lusionats i agraïts tot i que és una llàstima que una llei tan important com la que va aprovar ahir el Parlament s’hagi aprovat de la manera com s’ha aprovat, en un ple maratonià, ple de filibusterismes i dedicant més temps a discutir el reglament que no pas la mateixa llei. És una llàstima que una llei d’aquesta transcendència s’hagi de debatre en les condicions que va imposar l’oposició, que va fer tot el possible per restar-li la solemnitat que es mereixia. Perquè del que va passar ahir al Parlament no hi ha precedents. I ara sí que no hi ha marxa enrere. Probablement, no n’hi havia des del moment en què l’Estat (el govern del PP, el TC, el Tribunal de Cuentas...) va decidir conjugar els verbs imputar, sancionar, multar o inhabilitar en comptes dels dialogar, pactar o acordar. Ahir, deia Xavier García Albiol, es van estripar les cartes i es va dinamitar la convivència. A mi em sembla que el que es va començar a trencar ahir (a banda del grup parlamentari de CSQP, que va fer tot un paperàs) va ser el que ens unia amb la Transició, amb una Constitució encotillada i amb una Espanya autonòmica que no ha sabut trobar un encaix per a Catalunya. No hi ha precedents, deia, en la història recent, d’una situació com aquesta. El govern ha fet cas a allò que deia el seu programa electoral (cosa que a hores d’ara sembla increïble que sorprengui algú) i el referèndum de l’1-O ja està convocat formalment. I ara, com passarà a la història aquest 1-O ja no és ni a mans del Parlament. Ni del TC ni del Tribunal de Cuentas. És a mans de la gent, de vostè i jo. Dependrà de la participació que hi hagi, de si aquesta és espectacular i es demostra que Catalunya volia votar i, és clar, del que estiguem disposats a fer tots plegats per defensar allò que ahir va aprovar el Parlament. Si el ple d’ahir tindrà conseqüències negatives, com deia Iceta, o es convertirà en el capítol inicial de com es fa un nou país i en una oportunitat per fer una Catalunya més lliure i més justa, dependrà de vostè. Estem preocupats, potser sí; però estem sobretot il·lusionats i agraïts. No s’enganyin, la llei aprovada ahir no és un problema, és una gran oportunitat. I que l’aprofitem dependrà de vostè.