Als espanyols demòcrates

Si algú s’ho juga tot en el repte de posar les urnes l’1-O és aquella part de la societat catalana que defensa la sobirania dels catalans. Però això no vol dir que els espanyols, com a societat, no s’hi juguin molt, també, en aquest afer, i no només perdre o retenir Catalunya com a part de l’Estat espanyol. La forma en què el govern del PP afronta el conflicte polític amb les institucions catalanes marca el grau de qualitat democràtica que la societat espanyola està disposada a admetre. A les mans de la ciutadania hi ha l’assumpció o el rebuig a la imposició de mesures jurídiques i policials del govern de Rajoy contra mitjans de comunicació, querelles a les més altes autoritats de Catalunya, cridant a declarar centenars d’alcaldes i amenaçant milers de ciutadans que participin del referèndum. Una mostra clara de què és el que hi ha sobre el taulell de joc democràtic a l’Estat espanyol és la prohibició del jutge José Yusti d’un acte en defensa del dret a decidir, no pas a Catalunya sinó a Madrid mateix. Vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió o de reunió. Un jutge que s’ha significat políticament en defensa de l’ultranacionalisme espanyol sense cap conseqüència. Acatar decisions judicials com aquesta per part de l’Ajuntament de Madrid suposaria reclinar-se davant la vulneració de drets fonamentals. Aquella part de la societat espanyola demòcrata de fons hauria de pressionar per un canvi en la resposta al conflicte polític amb Catalunya. I cal recordar que el PP no té majoria absoluta. Els demòcrates espanyols són a temps de propiciar un canvi polític expulsant el PP del poder i plantejant una proposta d’acord democràtic que respecti tots els drets: llibertat d’expressió, de reunió, socials i també el d’autodeterminació dels pobles. No fer-ho suposarà assumir la retallada de drets. I no sé si els catalans independentistes se’n sortiran, de crear la república, però el que sí que podem donar per fet és que als espanyols els quedarà una monarquia sense fonament democràtic.