De set en set
Venda de motos
Deien que el procés ens portaria a un xoc de trens, però, de moment, ens ha anat portant al millor hipermercat dels grans venedors de motos. Entre els independentistes, la moto que ens van venent ha anat perdent cilindrada perquè n’han anat concretant les prestacions. Hem passat de la república catalana per al dia 2 a assegurar que hi haurà un referèndum el dia 1. Millor així. Pas a pas. O a poc a poc, com va dir Rufián a TV3 l’últim dissabte, quan va saber que el seu equip, l’Espanyol, estava perdent contra el Barça per 4 a 0. I encara faltava el que va fer cinc. Però, en aquests últims dies de campanya, les motos han estat molt més anunciades entre els que, com venia a dir una portada d’aquest diari, es pensen que encara ens manen. A la banda d’Espanya, tot van essent amenaces d’inhabilitacions, de querelles, de suspensions i de multes a qualsevol que faci qualsevol cosa que tingui tuf de referèndum. Han passat del menyspreu i l’expulsió a la galàxia sideral, a la histèria i la concreció monetària d’uns centenars de milers d’euros. Amb l’afegit complementari d’una temporada a la presó. L’última que sé és la dels talls de llum. Sembla, doncs, que ara que les urnes van venint, el preu de les motos que ens volen vendre els de la unidad de destino es dispara. Si els féssim cas, acabaríem recordant que les seves motos funcionen amb gasoil refinat l’any 1939. Si no els en fem, aquells grans venedors de motos es quedaran sols en la seva unitat i en els seus no pot ser. Tot depèn de nosaltres, doncs. I encara ens queda la venedora de motos que fa d’alcaldessa a Barcelona. Com que no ha acabat d’ensenyar el catàleg, corre el risc que la clientela vagi a altres concessionaris. Sempre li ha agradat córrer riscos, a la Colau. I doncs què us pensàveu?