La Zodiac catalana

El nivell dels governants espanyols és de vergonya. Ells són un transatlàntic, diuen, i Catalunya una Zodiac punxada. L’Espanya dels unitaristes és inculta i excloent; a manca d’arguments, insulta. Ara moteja els qui volen exercir el dret a decidir de “delincuentes”, “chulos de discoteca” i “trileros”. És a dir, el 80 per cent de la població de Catalunya. És una ofensa a la intel·ligència pensar que decisions importants que afecten la vida de milions de persones, com són l’economia, les jubilacions, la sanitat, la seguretat, l’educació o la cultura, està a les seves mans.

Fem una mica d’història. Insultar el milió de manifestants de l’11 de setembre als carrers de Barcelona és escopir sobre la memòria dels defensors de les llibertats de Catalunya que el 1714 van perdre la vida defensant les Constitucions Catalanes de l’atac dels Borbons. A partir d’aleshores, la imposició de les lleis de Castella per derecho de conquista. El 1901, i encara més clar el 1914 amb la Mancomunitat, començava el desplegament de la Catalunya del segle XX. Amb una ploma i un segell, Prat de la Riba mostrava el camí del progrés a l’Espanya arcaica, corrupta i pobra, que s’havia enfonsat al fons del mar en un dels més grans ridículs navals de la història. Tota la flota de transatlàntics de guerra espanyols de l’època, enfonsada, tant a Cuba com a les Filipines; els americans, ni una rascada. L’almirall Cervera arribant a la platja amb calçotets llargs, mentre els mariners morien dignament a coberta. De riure, si no fes plorar.

Altre cop fou la zodiac catalana la que va enfonsar el transatlàntic del luxuriós Alfons XIII, per l’acció audaç de Companys i Macià, que trencà el dogal borbònic espanyol declarant la República Catalana. Hi hagué l’oasi català de pau, però tragueren allaus d’armes i transatlàntics de guerra nazis i feixistes per enfonsar les barques de fusta a l’Ebre. Van rebre, però, de les quintes catalanes i tropes republicanes una lliçó de valor. Durant el franquisme, Catalunya fou altre cop punta de llança de la llibertat. A Espanya, s’imposà la Transició Monàrquica del franquisme; a Catalunya, el Trencament amb el passat d’oprobi i la Generalitat. El 1981, amb l’excusa del dement Tejero, la UCD, el PSOE, AP i el PCE van tallar tot l’esperit descentralitzador. Un fosc acord de centralistes interessats i tèrbols polítics. De tot es podia parlar sense violència, deien falsament els unitaristes. Ara han instal·lat la violència de l’aparell de l’Estat pertot arreu.

Veiem qui són els qui respecten la voluntat de la població de Catalunya i qui no. Els catalans, amb una Zodiac mig punxada, treuen les vergonyes a tant viatger dels seus transatlàntics de poder. Arreu fracassen perquè sempre hi ha algú que no accepta la imposició unitarista contra el dret a decidir, un dret universal. Del món del treball a la universitat, de punta a punta del país.

En el món financer català CaixaBank i Banc de Sabadell han hagut de rectificar expressions bocamoll. La PIMEC mai ha anat de bracet dels dirigents del Foment del Treball Nacional, que alhora mai ha aconseguit cap unanimitat, malgrat iots de luxe i barques de plaer. I així en tot el món de l’empresa. La Zodiac va surant. La Vanguardia ha rebaixat l’hostilitat vers una neutralitat tèbia per raó empresarial. El Periódico està tocat per la pèrdua de seny del director. L’Ara, per por de l’empresa, viu la rebel·lió dels periodistes en una mostra d’honestedat professional. El Col·legi de Periodistes pren partit a favor de la llibertat d’expressió. I fins i tot a la caverna comença a haver-hi alguna escletxa.

Catalunya arriba a les Cortes espanyoles com a tema principal, apareix com a problema a Europa, és notícia arreu del món. La resposta dels partits unitaristes és fer de dòberman del govern més corrupte i trampós superant l’època del PSOE i els GAL. La Zodiac catalana flotarà per damunt de tots els entrebancs repressius. Els tripulants del transatlàntic espanyol de fastos i festes sofriran un cost polític que comença ara i durarà temps i temps i temps.