Som sobirans

Si teníem dubtes sobre fins a quin punt estaria disposat a arribar l’Estat, ara ja se’ns han esvaït del tot. Ha decidit engegar una ofensiva esperpèntica que arriba al punt d’ordenar que es talli la llum als col·legis electorals –perquè ja se sap que, així, anirem a les palpentes i no es podrà votar!–. Mesures d’aquest tipus fan una mica de riure, la veritat, i denota molt de nerviosisme per part del govern espanyol. El que ja no fa riure i és totalment intolerable és aquesta fal·lera desmesurada de voler criminalitzar absolutament tothom, utilitzant la fiscalia per intentar coaccionar policies, funcionaris, empresaris i alcaldes. Sense cap mena de pudor, i a la vista de tot el món, rememoren pràctiques de censura d’altres temps. I ho fan sense valorar quina pot ser la reacció a la seva acció, sense entendre, encara ara, que el moviment independentista català és tan potent i tan gran que ja no té aturador. I si en detenen uns, n’arribaran uns altres. I, després, uns altres.

Aquesta situació límit a la qual ens intenta abocar l’Estat està provocant que emergeixi el millor d’aquest país. Admirable ha estat, per exemple, la resposta dels més de 700 alcaldes assenyalats per la fiscalia. No estan disposats a fer ni un pas enrere i es refermen en la seva convicció i en el seu compromís de facilitar el dret de vot dels seus ciutadans. “Assumeixo tota la responsabilitat del referèndum”, deia fa pocs dies en el ple l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. “No hi ha prou justícia per aturar tanta democràcia”, sostenia el batlle de Salt, Jordi Viñas. “No tenim res a amagar. Seguir el mandat de la majoria de ciutadans és el correcte”, manifestava l’alcalde de Palamós, Lluís Puig. I així desenes i desenes de reaccions contundents i valentes d’alcaldes i alcaldesses que no fan prevaldre el que hi tenen a perdre en l’aspecte personal sinó que prioritzen el dret dels seus veïns a poder decidir el futur d’aquest país. I això és molt fàcil de dir però no ho és tant de fer. I ho estan fent.

I això, juntament amb l’assistència multitudinària a la Diada, i a la fermesa que està demostrant el govern de la Generalitat només palesa un fet: Catalunya ja ha desconnectat. I si per alguna cosa arriben a impedir que l’1 d’octubre es pugui anar a votar –que s’ha de veure–, el que és clar és que aquest país ja s’ha autodeterminat i se sent sobirà.