Gràcies, alcaldes!

Gràcies, alcaldes! Moltíssimes gràcies! Gràcies, Buch; gràcies Casals; gràcies Andreu; gràcies Regull; gràcies Salamé; gràcies Madrenas; gràcies, Lloveras i gràcies, Fàbregas, Casals, Monterde, Tomàs, Budo, Juncà, Olivé, Bel... i així, anar fent fins a més de set-cents. Sou molts i sereu més. I a vosaltres us hem d’agrair que d’aquí a 14 dies (ara ja només són 14) els catalans puguin expressar-se lliurement (bé, això de lliurement és una mica relatiu, veient la reacció de l’Estat) sobre el futur d’aquest país. Heu entès que els vostres conciutadans volien votar, que volien exercir aquest dret a decidir que reclama un vuitanta per cent de la població, i us heu mullat (i molt) per fer-ho possible. I és just que ahir se us reconegués públicament. Quina llàstima, pensava ahir veient la imatge dels nostres alcaldes a Palau, que el PSC hagi optat finalment per fer del PP i de Cs a Catalunya. Quina llàstima que el gros del PSC s’hagi despenjat de la fotografia d’ahir. Com que el PP a Catalunya només hi té dos alcaldes en dues poblacions molt petites i Cs no n’hi té cap, el PSC ha assumit aquests dies fer de PP i Cs. Com que jo a casa meva la història del PSC l’havia viscut molt de prop, em costa d’entendre (i no és el primer cop que ho escric) que el PSC estigui fent de PP; i que davant la magnitud de la resposta de l’Estat (perseguint alcaldes, revistes, paperetes, urnes i premsa com en d’altres temps) mantingui aquest silenci còmplice. Iceta i els alcaldes socialistes (i no tots, que alguns s’han mostrat favorables a l’1-O) es lamentaven dies enrere de la pressió que reben. “En els últims dies hem vist com se’ns assenyala amb el dit, se’ns insultava i fins i tot se’ns amenaçava”, denunciaven dies enrere en un manifest. Qui els amenaça? Els habitants de les ciutats on governen perquè els demanen poder votar? Una amenaça ben curiosa. I jo em pregunto: i quan Iceta deia dijous als seus alcaldes díscols que si incompleixen la llei permetent l’1-O seran condemnats, i els recordava que segons el codi ètic del PSC “un condemnat de la justícia és separat automàticament del partit”, això no és una amenaça? Pressionava, Iceta, els seus alcaldes? Vaja, que hi pensava veient la foto d’ahir. I avui no els volia parlar d’això. Avui el que volia dir era el que he dit: Gràcies, alcaldes. Moltíssimes gràcies!!