Dignitat

Primer va ser un referèndum per a la independència. Més tard es va produir un desplaçament, obligat per la prohibició estatal de celebrar-lo: un referèndum per a la democràcia. Ara ho és per a la dignitat. Els insults i agressions contra l’independentisme ho prescriuen. Dic “contra l’independentisme” però podria escriure perfectament contra els catalans en el seu conjunt perquè hi ha mesures governamentals, avalades per partits de signe contrari, que afecten a tothom i perquè molts insults no fan distincions, i no parlo només dels eixelebrats que es manifesten per les xarxes socials. Escriptors i periodistes de renom i polítics amb currículum fins i tot democràtic se’ns han tirat a sobre de mala manera traient a pasturar l’anticatalanisme o l’anticatalanitat que havien alimentat a la cleda quaranta anys. Hi ha una voluntat d’humiliar-nos, de fer-nos glopejar la pols. Contra les agressions, la dignitat. El referèndum és això, o també ho és.

Josep Ferrater Mora deia que els catalans estem “formats” per la mesura, la continuïtat, el seny i la ironia. Ens acusen d’haver-ho dinamitat. Home, la ironia, no. Les xarxes socials abans esmentades van plenes de comentaris jocosos a cada mesura repressiva judicial o governamental que es produeix. Acomiadar la Guàrdia Civil amb un “passi-ho bé i moltes gràcies” un cop acabat l’escorcoll a un mitjà de comunicació o entregar clavells als agents mentre es troben en plena feina inquisitiva certifiquen la darrera classificació del filòsof. Un diari va publicar que el govern espanyol tenia pensat tallar la llum als col·legis electorals, el primer d’octubre. El president Puigdemont va respondre: “Rajoy ens vol oferir una jornada romàntica.” Josep Maria Castellet explica als dietaris que va anar a rebre Ferrater Mora a l’aeroport, en el seu retorn de l’exili. El pensador, abans que tot, li va demanar que el conduís al bar. Es va fer servir un estomacal Bonet dient que era el que més havia enyorat en l’absència. Castellet no es va explicar mai si havia estat objecte d’una broma. Ferrater feia tirar avall els efectes de l’exili i reingressava al país amb un digestiu.

Mesura, seny? Tota virtut implica la contrària. No totes les desmesures i rauxes ens han anat a favor en la història, però la moderació i el criteri tampoc, en certes ocasions. Davant les desmesures i les alteracions cervals dels altres, d’alguna manera hem de reaccionar. Un referèndum. Volen més seny i pesos i mesures? Ferrater no deia res de mesells o indolents.

Continuïtat. Sí: tenim la voluntat de ser i de mantenir-nos en aquest ser treballat per una acumulació històrica mil·lenària. El referèndum interpel·la a tothom: als independentistes i als que sense ser-ho estan a favor de la democràcia i la dignitat.