20 de setembre

Em vaig despertar en un hotel de Londres pensant en An american in Paris, el musical que m’havia meravellat la nit abans. Tenint present que era 20 de setembre, l’estat de felicitat va tenyir-se de malenconia en recordar que, just aquell dia, feia disset anys de la mort de la meva mare. Poc després, esmorzant, vam saber amb els companys que la Guàrdia Civil havia assaltat diversos departaments de la Generalitat i ens va sobrevenir la inquietud i el desig de tornar per donar suport a les nostres institucions. Em van acompanyar a l’estació d’autobusos de Victoria, on no arribava l’autobús del qual tenia el bitllet per anar a l’aeroport de Stansted: hi havia un embús a Buckingham. L’avió sortia dues hores i mitja més tard i el trajecte a l’aeroport previst era d’una hora i mitja. Amb l’angoixa de poder perdre l’avió, vaig comprar el bitllet d’una altra companyia. El conductor va avisar-nos que havia d’alterar el recorregut perquè, a causa d’una acció policial, hi havia diversos carrers tallats. El viatge se’m va fer molt llarg i, mentrestant, llegia al mòbil les notícies relatives a l’estat d’excepció a Catalunya: la màquina de la repressió en ple funcionament. Vaig arribar a l’aeroport quan faltava poc més de tres quarts d’hora perquè sortís l’avió: vaig passar els controls, vaig córrer passadissos interminables, vaig esperar un tren que em dugués fins a la porta d’accés i vaig arribar-hi sense que estigués tancada perquè, en aquest cas afortunadament, hi havia una mica de retard.

Dues hores més tard vaig arribar a Barcelona i, havent passat per casa, vaig anar fins a la Rambla de Catalunya, on hi havia milers de persones que, junt amb totes aquelles altres concentrades en diversos llocs del país i també en altres ciutats de l’Estat, defensaven la llibertat i l’exercici de la democràcia. Me’n vaig haver d’anar perquè tenia entrada per assistir a l’última funció de Bodas de sangre, obra de Lorca sobre la força del desig. Un altre espectacle memorable, al final del qual Clara Segura va llegir un comunicat de la companyia en contra de la repressió i a favor de la llibertat, l’expressió i la participació dels ciutadans. Vaig tornar a Rambla de Catalunya, on hi havia un clima de festa vindicativa que farà que recordi aquest 20 de setembre com un dia de repressió, però sobretot com un dia d’afirmació de la llibertat. Per sempre.