L’Estat perd Catalunya

No és gens casual que el por­ta­veu espa­nyol Méndez de Vigo insistís ahir –en una cas­posa com­pa­rei­xença com­pa­ra­ble a la del pre­si­dent Rajoy dime­cres, per van­tar-se de la força bruta apli­cada i amenaçar amb acci­ons majors si el sobi­ra­nisme no es ren­deix incon­di­ci­o­nal­ment– en l’adjec­tiu de “tumultuàries” per a les pacífiques mobi­lit­za­ci­ons que aquests dies s’han produït i de ben segur segui­ran pro­duint-se a Cata­lu­nya a mesura que creixi l’ofus­cació esta­tal. L’arti­cle 544 del Codi Penal reserva el delicte de sedició, penat amb fins a 15 anys de presó, als “reus que s’alcin públi­ca­ment i tumultuària­ment per impe­dir per la força o fora de les vies legals” l’apli­cació de les lleis. I és clar, d’aquesta equació per­fecta només els falta inven­tar-se la tumul­tu­a­ri­e­tat per poder empre­so­nar sense manies Sànchez i Cui­xart, sobre qui la fis­ca­lia ja va posar la diana ahir, i mili­ons de cata­lans si volen. I compte, perquè el con­se­ller Forn avisa que això també serà l’excusa per inter­ve­nir els Mos­sos.

Davant la cívica i llu­mi­nosa revo­lució de les cas­so­les –espa­or­deix sen­tir-les cada nit– que pro­ta­go­nitza Cata­lu­nya, i que sens dubte serà mirall de totes les revo­lu­ci­ons que vin­guin al segle XXI, un Estat en blanc i negre s’acar­nissa apli­cant tàcti­ques del XIX, blo­que­jant les finan­ces, rega­lant imat­ges de la Guàrdia Civil endu­ent-se emma­ni­llats alts càrrecs com si fos­sin etar­res, entrant a imprem­tes i mit­jans i requi­sant car­tells i fre­galls. Cada vegada que obren la boca Rajoy, Soraya i Méndez de Vigo vomi­tant menys­preu, s’enro­quen més en la pròpia fan­ta­sia i s’a-llu­nyen més de la majo­ria de cata­lans. De cada cop més. Avui ja estan inha­bi­li­tats de tota auto­ri­tat al país que no sigui poli­cial i judi­cial, perquè ningú se’n creu les mani­pu­la­ci­ons i el poble no els reco­neix. L’Estat ha per­dut Cata­lu­nya.