Don-Aire, polític 2.0 (o l'home que deixa la política per dedicar-se a allò amb què més bé pot servir a la societat)

Tinc per costum parlar malament dels polítics, perquè en conec una colla i n'he conegut molts. Però, per la mateixa raó que els conec, tinc arguments per defensar-los. Per defensar-ne i atacar-ne de tots els partits; de tots els que defensen els valors i principis de la Il·lustració. Tots tenim virtuts, defectes, vocacions i ambicions. Els que anomenem polítics no són pas éssers diferents i amb un gen especial; n'hi ha que només són trepes i ganduls. Tanmateix, de política en fa tothom que es dedica a la polis, sigui des de les institucions, des de la societat civil organitzada o quan, per decisió individual, cull un paper del carrer i el llença a la paperera o fa cartes al director. Acaba de retirar-se de la política José Antonio Donaire, conegut com el diputat 2.0 per la seva afició a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Conegut per Don-Aire entre els cibernautes. El podeu seguir a don-aire.blogspot.com, el seu bloc personal. El polític 2.0 pren aquesta decisió en un moment de desprestigi i desencís de la política. De com actua, el que més m'ha sorprès és la capacitat de ponderació: decideix plegar de diputat per dedicar-se a l'activitat que més li agrada i, a més, pot servir millor la societat. És un especialista colossal en temes de turisme; us recomano el web turismo 2.0 o el seu bloc mateix. Ajuda a represtigiar la política. A vegades penso que hi ha molts polítics que l'haurien de prendre d'exemple i plegar per fer d'anestesista, d'enginyer, de reumatòleg o de mestre. No seria millor posar gent competent en els alts càrrecs de direcció del país, encara que no hagin fet prou mèrits en l'aparell del partit? Potser, començant per aquí s'ajudaria a regenerar la política, com reclama el senyor Montilla. S'ha preguntat la part de culpa que hi té el Molt Honorable, en això de fer un govern a base de compensar tendències, sectors, homes, sexes o territoris?