L’endemà

No s’enganyin: a hores d’ara no només intenten impedir el referèndum del dia 1 d’octubre sinó que intenten sobretot fer inviable l’endemà, el 2-O. Si poguessin, l’esborrarien del calendari. No pot ser que tota aquesta ràbia, aquesta bogeria, sigui només pel dia 1. No busquen només paperetes, no busquen només urnes i no busquen només impremtes. Busquen que a Catalunya es creï un clima tan enrarit que sigui impossible parlar de res. No els agrada el diàleg. De fet, si no els ha agradat fins ara, per què carai haurien de voler que n’hi hagués l’endemà? Quan a Catalunya hi ha més de set-cents alcaldes que han d’anar a declarar, quan hi ha tots els membres del govern investigats o querellats, quan persegueixen joves perquè han clonat planes web o quan a la gent que s’expressa civilitzadament pel carrer se’ls diu que estan cometent un delicte de sedició, o és que s’han begut l’enteniment o és que el seu objectiu és dinamitar l’endemà. A mi em sembla que el que passa és que a hores d’ara ja tenen coll avall que d’una manera o altra el dia 1 d’octubre en aquest país es votarà, i que per això no volen no només que l’1-O sigui complicat, molt complicat, sinó que ho sigui també l’endemà. Intentaran com sigui (i haurem de veure com serà aquest “com sigui”) impedir que la jornada electoral sigui “com sempre”, i incrementaran la campanya de la por (ara a base de d’advertiments, querelles i detencions) perquè aquella nit, quan surti el portaveu del govern a anunciar el resultat del referèndum, els qui les han impedit puguin parlar de la manca de garanties. Irònic. En realitat, em sembla que no volen que se celebri l’1-O perquè saben que l’endemà és 2-O i alguna cosa passarà. I això també ho volen impedir. Per això l’estratègia aquesta d’arrasar-ho tot saltant-se la llei per tots costats. Hi tenen pànic. No volen que ni jo ni vostè votem, no volen que hi hagi urnes i no volen que hi hagi interlocutors l’endemà; per això ho judicialitzen tot, per poder continuar actuant l’endemà. No els agrada ni l’1-O ni el 2-O. A mi, en canvi, com que m’agrada votar, m’encanta l’1-O. I si el 2-O no en volen saber res, nosaltres anirem passant.