Hem vist

“Hem vist tancats a la presó homes plens de raó”, cantava Raimon. 50 anys després, un setembre del 2017, també hem vist moltes, moltes coses per impedir, sense aturador, sense límits, un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Hem vist un fiscal general fent cas omís de les seves pròpies resolucions i atorgar a la policia municipal funcions que abans li havia negat. En efecte, un acord de la Comissió Estatal de Coordinació de les Policies Judicials prohibeix que les policies locals actuïn com a policia judicial. Però això acordat sembla que no és d’aplicació per perseguir tot el que faci olor d’aquest referèndum.

Hem vist un Ministeri Fiscal menyspreant l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal, en la seva admonició: “El fiscal cessarà en les seves diligències tan aviat com tingui coneixement de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets.” Escampant la por arreu també s’ha negligit la pròpia circular 4/2013 de la fiscalia general, sobre diligències d’investigacions preprocessals, en la seva previsió que aquella remissió a l’òrgan judicial s’ha de fer sense demora. Hem vist, sempre amb el designi obsessiu d’aturar aquell referèndum, desnaturalitzar el Tribunal Constitucional, atorgant-li (fenomen pràcticament únic en qualsevol democràcia de debò) facultats punitives absolutament impròpies d’un òrgan intèrpret màxim d’una Constitució. Hem vist, amb la grollera intenció de penalitzar fins al paroxisme qualsevol activitat relacionada amb el referèndum, modificar el delicte de malversació impròpia, abans castigat només amb multa i suspensió (no inhabilitació), per punir-lo ni més ni menys que amb presó i ni més ni menys que fins a vuit anys. Hem vist vulnerats els drets fonamentals al secret de les comunicacions (art. 18.3 de la Constitució Espanyola), de llibertat de pensament, d’opinió i d’informació (art. 20), de reunió (art. 21) amb l’excusa de l’esmentat referèndum. Si abans “todo era ETA”, ara “tot és referèndum”, pel qual tot el que els sembli, per perifèric, remot i evanescent que sigui, relacionat amb la consulta, ha de ser proscrit. Hem vist confondre, sempre amb la mateixa intencionalitat espúria, els conceptes “il·legal” i “delictiu”, oblidant els seus propagadors que si bé la convocatòria d’un referèndum il·legal abans era delictiu, ara ja no ho és ja que s’ha despenalitzat del Codi Penal. Hem vist l’aplicació pràctica de l’art. 155 sense seguir el procediment específic que la tan idolatrada Constitució preveu per a l’adopció de determinades mesures. Tot això i molt més que no cap, ni en esbós en aquestes línies, ja ho hem vist. I dissortadament, em temo que queda molt més per veure.