I encara se’n reien

Deu del matí, cinc furgons de la Policía Nacional aparcats a la plaça del Mercat del Lleó de Girona. Tot d’agents fent-se copets a l’esquena i compartint somriures. Cinc-cents metres més amunt, a les portes del col·legi Verd, una gentada commocionada es refà del que acaba de viure, una càrrega policial indiscriminada a la recerca d’urnes, segons l’Estat espanyol la pitjor arma de destrucció massiva en mans dels independentistes catalans. Hi ha hagut ferits entre els innocents, i els culpables encara se’n riuen. És la rialla nerviosa dels que han desenfundat les porres amb evident satisfacció perquè per fi han pres el protagonisme als Mossos. Trist protagonisme, aquest que perseguien, i passatger. Ja és ben seu. Els Mossos no el van voler, aquest paper, la seva cadena de comandament ha estat prou professional per entendre que calia estar de part del seny i de la proporcionalitat. Que saben que la feina de la policia és evitar aldarulls, no pas provocar-los. Trets a l’aire, cops de porra, portes esqueixades, trist protagonisme, el dels cossos estatals, però passatger. Tan passatger com en Mariano Rajoy.