Hem guanyat

Els ho va dir un poeta seu, Antonio Machado: “Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. Les reaccions de l’anomenada “izquierda” espanyola són deplorables. La posició del senyor Sánchez m’omple de perplexitat, Les de Rajoy o Soraya són pròpies d’un altre advertiment de Machado: “Desprecian cuanto ignoran”.

Però hi ha hagut referèndum. I ha guanyat el poble català, l’independentisme republicà: amb més de dos milions de paperetes (per ara, quan escric això) ha guanyat el sí amb un 90%. Malgrat les dificultats, malgrat les càrregues policials, malgrat l’usurpació d’urnes, malgrat la violència indiscriminada. Hi ha a més 844 persones ferides, sense cap indici de violència per part de la població. La policia ha actuat com amb Franco.

El més greu és que l’article 1 del Tractat de la Unió Europea diu que cap europeu podrà ser atacat per forces militars europees, i els atacs de la guàrdia civil són, doncs, gravíssims, perquè la guàrdia civil sí que és un cos militaritzat. A sobrel l’article7 diu: “Suspensió de l’Estat membre que faci ús militar contra la població”.

Els titulars i les fotos de tot Europa són explícits. Els relats dels ferits, les càrregues amb gasos lacrimògens, el commovedor d’un noia vexada, per defensar la gent gran, i a sobre li van trencar els dits de la mà, les empentes, la sang corrent per la cara o pel pit de diverses persones, tot plegat és que quan Rajoy va dir. “No habrá referéndum” no se’n volia tornar enrere. La salvatjada ha estat perquè perquè el paio quedi bé, micro en mà.

El resultat real és que ens han perdut. Han perdut Catalunya. Han humiliat el que en diuen “territorio conquistado”, i no ens han considerat ciutadans.

En aquest moment es parla d’un vaga general. I després la declaració d’independència. Rajoy, Soraya: teniu les mans brutes de sang. I nosaltres hem preservat la dignitat. Heu perdut, ja li podeu posar retòrica barata. Heu perdut. Adéu.