El rei del bingo

Els manifestants pacífics de dimarts van tornar a casa al vespre, i s’hi van trobar el rei que els insultava i amenaçava. Jo hi havia arribat amb un article rumiat sobre el que havia vist a les manifestacions. Sobretot els joves, que duien pintada a la cara i als ulls la fi de la innocència. Abans de les actuacions policials primer a la conselleria d’Economia i més tard diumenge, dia de la votació, semblava que s’haguessin pensat que, com en tota democràcia, la policia era un cos protector que només actuava contra els violents i els criminals, no contra institucions ni contra persones indefenses que pretenguessin votar o que aixequessin els braços en senyal de pau. Ells, que fins llavors s’havien mantingut molt al marge del moviment independentista, es van veure impel·lits a afegir-se a les manifestacions, eixamplant-ne els continguts i les consignes: per la democràcia, per les llibertats, per la dignitat, per la independència també... Fins llavors el sobiranisme i les banderes penjades als balcons pertanyien al negociat dels pares i dels avis. Dimarts duien banderes estelades com si fossin capes i cridaven: “els avis no es toquen”, “no hi ha revolució sense els avis”. Van arribar a casa de la manifestació i el rei, personatge fins llavors distant i proveïdor de cerimònies institucionals, els insultava i els amenaçava amb aire crispat i casernari. Duplicació de sorpreses en pocs dies.

A mi també em va arribar la fi de la innocència. Soc tan burro que quan es va anunciar que el rei pronunciaria una al·locució el vespre del dia de les manifestacions i de l’aturada general de país em vaig pensar que l’alt personatge faria una crida al diàleg, que es proposaria com a mediador per satisfer, si més no, els catalans –i espanyols– menys radicals i la premsa i els governs estrangers que li exigeixen el paper que la Constitució li atorga. El Tribunal Constitucional hauria d’actuar: ni “àrbitre” ni “moderador”. Va llegir un paper que semblava escrit pel PP i per Ciutadans perquè reproduïa totes les paraules dels dos partits aquests dies. Va parlar de la “Catalunya dividida” i ell mateix va dividir Espanya deixant al marge les forces que reclamen altres solucions que no siguin la força ni la supressió de l’autonomia. Els socialistes del federalisme o de les terceres vies no van sortir en el discurs del rei. Va lligar la seva sort a Rajoy. Si Rajoy cau, caurà ell amb ell? L’embarretat amb la corona deu saber què es fa, si és el “més preparat de la història”. Vam arribar a casa i ens increpava. Només va tenir paraules afables i embolcalladores per als comerços que no van seguir la vaga: el bingo i dos bars. Pel que fa a la resta, “a por ellos”. Quins temps aquells en què els reis actuaven contra Catalunya sense que es notés “el cuidado”.