Efectes col·laterals

Aquesta tardor al Ripollès, els bolets han estat desplaçats com el tema recurrent de converses i tertúlies, tot i que ja han començat a sortir, encara que tard, suposo que per efectes del canvi climàtic, que segons el mestretites del cosí d’en Rajoy, no existeix. Un dels efectes beneficiosos dels fets històrics que vivim ha estat que TV3 aquest any hagi deixat d’empudegar, amb la insistència de les anteriors temporades, la qüestió amb reportatges, noticiaris i programes plens de cistelles plenes per enllaminir els urbanites. Els boscos no estan tan atapeïts de tot terrenys aparcats a les vores dels camins com en altres temporades i només els boletaires del país, els de tota la vida, recorren els topants. També han pràcticament desaparegut els vehicles aturats a les carreteres amb els maleters aixecats per atendre la frustració micològica dels forasters que no distingeixen un pinetell d’una lleteresa. La cosa, però, pot canviar, ja que com he dit la temporada aquest any ha arribat amb molt retard. Normalment a finals de setembre, la gent del territori ja estava tipa de menjar bolets, mentre que aquest any només se’n podien veure a les superfícies comercials col·locats dins d’un pot. De fet, no hauria estat cap bon senyal que la gent, en lloc d’anar a votar massivament, tal com ha fet, hagués aprofitat diumenge per envair els boscos. És evident que va ser molt més important la necessitat d’independitzar-nos que l’afició a collir bolets. Caçar en diuen incomprensiblement alguns, una paraula que prové del mot captiare (capturar) i no entenc com es pot capturar una cosa que no pot fugir ni defensar-se ni volar. Els deu semblar que el verb caçar fa més de bosc o muntanya. Més rústic com si diguéssim. Cada any, en aquest temps, també sol aparèixer algun individu amb pantalons i jaqueta de camuflatge militar, amb els pantalons dins unes botes altes i negres i un ganivet de grans dimensions dins una funda penjada d’un cinturó verd. El, segurament, fan d’en Chuck Norris, que s’endinsa als boscos del Ripollès com si els bolets fossin del Viet Cong. De moment no n’he vist cap ni crec que apareguin en aquest proper cap de setmana. El més segur és que siguin a la plaça Urquinaona. Molt millor pels boscos on cada tardor, amb independència del què passi o deixi de passar, els bolets hi fan regularment la seva aparició. I aquest any, afortunadament, deuen ser molts els qui creuen que la lluita independentista és incompatible amb la invasió de les pinedes.