Societat civil

S'observa en els mitjans de comunicació una forta crítica contra la classe política. És evident que aquesta crítica és plenament justificada, tot i obeint plantejaments simplistes d'una ciutadania consumista, fàcilment manipulable, que està renunciant a l'exercici del pensament. El segle XX s'ha caracteritzat per un plantejament negatiu del funcionament de la societat, dividida entre bons i dolents. En aquests moments, els dolents són els polítics i els bons, suposadament, una ciutadania que com ha passat en l'afer de corrupció del Palau té molt a desitjar. S'està oblidant que, davant d'una informació excessiva i contradictòria, per destriar el blat de la palla és imprescindible la utilització del pensament, encara que aquesta utilització sigui summament esgotadora.

Cal fer un gran esforç perquè el coneixement del funcionament de la societat es converteixi en fonamental. Per començar, cal no oblidar que històricament des de temps immemorials la classe política sempre ha estat sotmesa als grups de pressió o lobbies, que són els que en definitiva la configuren i determinen. Si s'assumeix aquesta constatació històrica, queda clar que el que està fallant és el compromís social d'una ciutadania desencisada que ha renunciat a l'acció de pensar. En el segle XXI, en la societat de la innovació i el coneixement, la manera de construir una nova societat no pot estar basada en la crítica, en la d'afirmar que si les coses no funcionen bé és per culpa dels altres.

Cal fer plantejaments positius constructius, basats en projectes i propostes concretes, i que les persones que els formulin s'hi impliquin. No serveix de res criticar els polítics i exigir-los que facin les coses bé. Aquests sempre acaben fent el que els seus votants volen o consenten que facin. Les iniciatives històriques de les grans transformacions socials sempre han nascut de la societat civil i d'una classe política que les ha acabat assumint com a seves. Si volem que la classe política funcioni, cal que la societat civil es posi en marxa i li exigeixi el que ha de fer. Sembla que aquest protagonisme de la societat civil es comença a produir, amb la moguda per la independència de Catalunya. Cal suposar que si aquest renaixement de la societat civil s'acaba consolidant, donarà peu al naixement d'un nou teixit associatiu, entre el qual hi haurà membres del Moviment Sènior.