Opinió

A la tres

O tot o res

“El govern espanyol no negocia simplement perquè es pensa que dialogar és sinònim de feblesa

L’exse­cre­tari gene­ral de l’ONU Kofi Annan, com a pre­si­dent de The Elders (un grup de líders mun­di­als entre els quals hi ha Ban Ki-moon, Martti Ahti­sa­ari, Jimmy Car­ter o Des­mond Tutu), ha recla­mat aquest cap de set­mana “diàleg i mesura” al govern català i al govern espa­nyol. Ha ins­tat a nego­ciar per resol­dre el con­flicte. Saben quina ha estat la res­posta del govern espa­nyol? Ni cas. El govern Rajoy no està dis­po­sat a fer cap cas a cap de les cri­des al diàleg, vin­guin d’on vin­guin. No faran cas a Kofi Annan. No han fet cas al pre­si­dent Macron; ni al minis­tre d’Exte­ri­ors ale­many, Sig­mar Gabriel; ni al líder de l’opo­sició britànica, Jeremy Corbyn; ni al líder dels soci­a­lis­tes ale­manys, Mar­tin Schulz. Per cada sí a nego­ciar que ha dit públi­ca­ment Puig­de­mont, un no a nego­ciar del govern Rajoy. Ni diàleg ni nego­ci­ació. Ni quan els ho ha dema­nat Angela Merkel; ni quan els ho ha dema­nat el govern suís, que s’ha ofert com a medi­a­dor. Cap diàleg amb cap líder inter­na­ci­o­nal. I no pas perquè sigui un afer intern. Perquè si és un afer intern, de pro­pos­tes de nego­ci­ació i cri­des al diàleg fetes des del mateix Estat tam­poc els n’han fal­tat: des del pre­si­dent de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola al líder de Pode­mos, pas­sant pel lehen­dakari Urku­llu, l’Església cata­lana, el Barça... i tot el gruix de l’empre­sa­riat català i espa­nyol, que s’ha fet un tip de fer pro­pos­tes de nego­ci­ació, públi­ca­ment i pri­va­da­ment, que Madrid ha rebut­jat. Res. I això només vol dir una cosa: l’estratègia de l’Estat és la de l’o tot o res. A hores d’ara, fri­sen perquè avui Puig­de­mont l’equi­li­brista (con­fio en la seva capa­ci­tat de tro­bar des­llo­ri­ga­dors) declari la inde­pendència per poder dei­xar-nos anar la cava­lle­ria, l’arti­cle 155, inha­bi­li­ta­ci­ons, que­re­lles i el que faci falta. I això ells, que són els que diuen allò de “Recu­pe­rem el seny”. I jo em pre­gunto: i qui carai l’ha de recu­pe­rar, el seny? Qui és qui no està fent cas de les cri­des al diàleg? Com que es pen­sen que dia­lo­gar és sinònim de feblesa, no nego­cien. És així de sim­ple. I un greu error. Perquè no s’ado­nen que la seva estratègia, la de l’O tot o res, al cap­da­vall només pot dur a una cosa: i és que l’altra part acabi adop­tant exac­ta­ment la mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia