A la tres
‘Keep calm’
“Ja té nassos que els més descol·locats perquè Puigdemont no proclamés ahir una DUI fossin els del govern de Madrid
No es posin nerviosos. El discurs d’ahir del president Puigdemont no anava dirigit a vostè. Ni a mi. Anava dirigit a tot el món. A les desenes de cadenes de televisió de tot el món que el donaven en directe. I que van veure un president que va parlar de diàleg, de desescalar, de rebaixar la tensió i de mà estesa. Puigdemont, en una jugada intel·ligent (tot i que probablement mal entesa inicialment), va mig declarar la independència i la va suspendre al cap de deu segons. A vostè li van semblar pocs, però a Madrid, creguin-me, els van semblar una eternitat. La majoria de mitjans internacionals, però, van entendre el que havien d’entendre: el president Puigdemont no es desviarà “ni un mil·límetre” del full de ruta però proposa un temps mort, una aturada tècnica, fent cas a les crides internacionals al diàleg. I això va agradar. També a alguns d’aquí. A Madrid, en canvi (només havien de veure la cara que anit hi posava Soraya Sáenz de Santamaría), van quedar descol·locats. Ja té nassos, diria jo, que els més desil·lusionats perquè ahir a Catalunya no féssim una DUI fossin el govern de Madrid. Però no pateixin. Probablement avui l’executiu de Rajoy tornarà a demostrar al món quina és la seva voluntat de diàleg i tornarà a posar sobre la taula l’article 155. A mi em fa l’efecte que ahir, amb aquesta pausa, vàrem guanyar crèdit internacional; mentre que avui Madrid en pot tornar a perdre (a perdre’n encara més, vull dir). Jo ja els ho dic ben clar: a diferència de la CUP, a mi ara no em ve de tres setmanes, ni de quatre, ni de sis. Se’m fa llarg, sí. Però ja sabíem que no seria bufar i fer ampolles. I el que nosaltres havíem de fer ja ho hem fet: hem votat i ens hem comptat. Més de dos milions de catalans van dir que sí i Puigdemont ha assumit “el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, per dir-ho en paraules textuals seves d’ahir a la tarda. Si alguna cosa ha demostrat Puigdemont, i en més d’una ocasió, és que no li tremolen les cames. Per això, si ara demana temps mort, li hauríem de fer confiança. Keep calm.