Abans de dilluns

Sempre m’havia cregut que aquell venedor de la plaça era contrari a la independència. Divendres al matí, que és el dia que faig provisions alimentàries per a tota la setmana, se’m va destapar: “El que cal és proclamar-la ara mateix; si no, ens esclafaran.” En una altra parada, la propietària del negoci, una dona de braços robustos i rosats que sembla sortida d’una cançó de Brassens, dedica una tirallonga d’improperis a Rajoy, president del govern espanyol. Li coneixia el geni, però no el vocabulari. “Ull amb el ganivet, que prendrem mal”, li dic. En una altra, la mestressa em mira amb expressió entre interrogant i fatalista. No cal que ens diguem res: ella i jo hem parlat sovint del “procés”. És amb l’única que ho havia fet fins ara, a iniciativa seva. Els botiguers, sempre prudents i fins i tot estòlids per no perdre clients i perquè no se sap mai qui tens a l’altra banda del taulell, aquest divendres posterior a la sessió parlamentària de dimarts i anterior al dilluns en què pot passar de tot, han decidit expressar-se perquè per molt botiguer que se sigui arriba un moment que no es pot més. Si els grans bancs i les grans empreses desplacen les seus fora de Catalunya i els propietaris van a fer genuflexions davant el rei amb motiu de l’armada festa nacional d’Espanya, l’exposat comerç a la menuda dona la cara i resta a la seva parada de propietat o de lloguer sense importar-li les opinions contràries. Mentre espero a la cansaladeria –tinc el número 75 i van pel 58–, se m’acosta una senyora. Em diu que té 95 anys, que és del 1922. Una neta i uns besnets que l’acompanyen se li adrecen en català, però ella parla un castellà granític. Em diu: “La independencia, mejor mañana que pasado.” M’explica que es de Conca. De jove va entrar a servir en una casa de València, i quan els “senyors” es van traslladar a Catalunya els va seguir. Un bon casament la va dur a una bona posició. “He estado a menudo en Madrid; no entienden nada.” No ho discutirem. Per entendre alguna cosa en tindrien prou amb fer un volt pel mercat aquest divendres al matí. Tants mercats com els polítics visiten en campanya electoral per polsar les inquietuds de la gent... Molts d’aquests venedors, el dia 1 d’octubre van anar a defensar les urnes. A la peixateria havien repartit paperetes els dies abans. Estan dolguts i indignats. La dona de Conca hi insisteix: “Mejor mañana que pasado, créame.”

Aquest que ara parla també és un client: “Que potser es pensen que suspenent l’autonomia o empresonant Puigdemont ens mantindrem callats?” Miro de posar una mica de dialèctica dient que les negociacions estan obertes, que es pot evitar el drama, que es parla de mediadors, però en els mercats no es ven a terminis sinó que es cobra a l’acte. A veure “mañana”...