Ens han fet hegemònics

El “procés” per a molts ha sigut incòmode, els ha generat dissonància cognitiva i han volgut buscar un espai entre un moviment independentista massa arrauxat per ells i un estat immobilista. Aquesta era una posició de confort, fins que el marc de defensa de la democràcia els ha fet saltar. La posició respecte al procés dels 4 milions de catalans que votarien en unes eleccions de molt alta participació es podia resumir de forma barroera en dos milions d’independentistes, 500.000 sobiranistes federalistes, 500.000 federalistes tous i 1 milió de persones defensores de l’statu quo.

És el que es podia deduir en les enquestes, en els diversos estudis que tenien les entitats sobiranistes i en els “papers” acadèmics. Però aquesta realitat s’ha trencat. El mateix 1 d’octubre, ja vam trencar la barrera dels dos milions i si tothom que hagués volgut, hagués pogut votar, les projeccions donen prop de 2,5 milions d’independentistes. Crec que una part, per sobre dels dos milions de sí, expressava una defensa de la democràcia. El mapa reflecteix aquests 2.000.000 d’independentistes i els 500.000 sobiranistes federalistes. Però la reacció posterior, la negació a condemnar la violència per part del PSOE, Cs o del govern, la reacció de negació per part de l’Estat de voler dialogar, les manifestacions amb ultres espanyolistes, i la repressió continuada del moviment independentista i les detencions dels Jordis han fet que aquests 500.000 ciutadans facin més fixa la preferència cap al sí a la independència.

Encara no tenim estudis de com ha canviat això, però en moltes converses amb persones d’aquest col·lectiu acaben dient frases com aquestes: “Tenia dubtes si votar l’1 d’octubre, vaig anar a votar que sí amb el cap, però ara ho defensaria amb el cor.” L’independentisme tenia un punt feble, tenia una majoria, però aquesta no era hegemònica. Ser el grup àmpliament majoritari entre independentistes, sobiranistes, federalistes i autonomistes, et fa tenir la veu prevalent, però sense una hegemonia que et garanteixi un suport que superi folgadament el 50% de la societat et fa anar amb moltes més prudències.

Ara mateix aquesta situació, crec, en espera de fer estudis d’opinió i qualitatius, ha canviat. L’Estat espanyol sempre s’ha dit que ha sigut la millor màquina de produir independentistes (jo mateix, en soc a causa de la sentència del Tribunal Constitucional i la reacció posterior del PSOE amb l’acord de Granada), i no ha tornat a fallar. Dins de la situació de col·lisió de trens entre l’estat repressiu i el moviment independentista el saber que ja tenim no només la majoria social sinó l’hegemonia, ens dona molta força. La por a un estat repressor és més forta que les pors econòmiques i els dubtes sobre el nou estat. Ja tenim aquí 500.000 nous independentistes, benvinguts i fem-los sentir com a casa.