Comprensió

Jo, dintre les meves limitacions, miro de ser comprensiu. Entenc perfectament que el rei Felip VI es crispi i arribi a l’insult quan sent que un territori que considera de la seva jurisdicció es vulgui desenganxar del conjunt amb una formulació republicana. “República” i “desintegració de la pàtria” són conceptes que un monarca no pot acceptar impassible. Una altra cosa, i aquí jo no hi arribo, és que des del principi, des que va observar que l’independentisme català tenia tendència a créixer, hagués abdicat de les funcions moderadores i arbitrals que la Constitució que diu defensar a ultrança li atorga. “Els reis no abdiquen”, va dir un dia la seva mare. No en va fer cas ni el propi marit, que va cedir la corona al fill. “A mi no me borbonea nadie”, va dir Miguel Primo de Rivera. El Borbó ara es deixa rajoyitzar. Uneix la seva sort a la del president del govern, i tots dos poden acabar com els altres dos. Per ells faran.

També entenc la posició del PSOE donant suport al PP en tantes coses coercitives referides a Catalunya i en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Fa un càlcul polític i electoral: no pot deixar la defensa de la unitat d’Espanya, que dona vots a Espanya, en mans d’una dreta tan enfaristolada i aguda com la que presenten el PP i Ciutadans. El seu suport a l’article que deixa l’autonomia en res també es comprèn, si s’observa a la llum del PSC, “partit germà”: es tracta de suavitzar-ne els efectes, d’evitar que la majoria absoluta que el PP té al Senat faci més virulenta l’aplicació de l’article que de tan vague ho permet tot com vam veure ahir. Entesos. Només que un partit i un líder, Pedro Sánchez, que es deixen cruspir pel forat negre de la dreta més negra d’Europa no pot presumir de lideratge ni de ser alternativa de res. I el que dic del PSOE i del seu cap ho dic del PSC i de Miquel Iceta. Per ells faran.

Joan Majó, fundador del PSC, exministre del PSOE i primer alcalde democràtic de la meva ciutat, ha escrit a Iceta anunciant-li que si fins ara havia estat crític tant amb l’independentisme com amb les polítiques del PP, es dona de baixa de la formació pel seu suport a l’article 155 i al partit que el patrocina. Majó “estripa el carnet”, locució metafòrica, perquè suposo que els carnets són plastificats, però molt expressiva. Joan Majó, que és molt més savi que jo i en té tot l’aire, també deu haver estudiat les raons del PSC, però ha estat més forta la dignitat.

El PSC ha donat dos presidents de Catalunya. Un, José Montilla, és ara senador. Votarà al Senat a favor de l’article que dissol la institució que va presidir i el va fer Molt Honorable, o farà com Joan Majó? Potser abans de posar punt final a aquest article, dissabte al matí, ja haurà pres la decisió més digna i entenedora.