Opinió

Full de ruta

Les mateixes queixalades

Poc sabem com acabarà tot plegat, però segurament s’allunyarà molt de tornar a la normalitat i a la convivència, com deia Mariano Rajoy

Per als que no vam viure direc­ta­ment el fran­quisme, perquè a finals dels setanta encara anàvem en calça curta i teníem els genolls pelats de jugar a jocs inno­cents, pot­ser se’ns fa més difícil de pair tot això d’avui. Tot això d’avui són els empre­so­na­ments injus­ti­fi­cats i incom­pren­si­bles, les vul­ne­ra­ci­ons de lli­ber­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves, les mani­pu­la­ci­ons infor­ma­ti­ves, les càrre­gues poli­ci­als des­me­su­ra­des i que s’esca­pen de la raó, la ràbia del domi­nant sobre aquell que vol domi­nat, els atacs amb afir­ma­ci­ons fal­ses sobre el model d’escola cata­lana i el rebuig a diàlegs que hau­rien de ser la base d’una democràcia que ens volíem creure que era d’aque­lles de debò. I ara el 155. En el llarg camí que ens ha dut fins aquí, que arrenca de molt abans que aquells nens i nenes de finals dels setanta ens poséssim els pan­ta­lons llargs, la tena­ci­tat del poble ha acon­se­guit metes que fa només uns pocs anys eren impen­sa­bles. L’1-O n’és una de les gros­ses.

I ara ens tro­bem amb un Estat que no només ens ense­nya les dents llar­gue­ru­des sinó que comença a fer quei­xa­la­des sag­nants. El tris­ta­ment cone­gut arti­cle 155 s’aplica des de la seva inter­pre­tació més dura i no deixa cap ras­tre d’auto­go­vern. Mari­ano Rajoy argu­men­tava dis­sabte que les mesu­res que ara aplica han de ser­vir per “recu­pe­rar la nor­ma­li­tat i la con­vivència”. Poc sabem com aca­barà tot ple­gat (que­den molts movi­ments de fit­xes per totes ban­des), però segu­ra­ment s’allu­nyarà molt de tor­nar a la nor­ma­li­tat i a la con­vivència. És un intent de solució que poques solu­ci­ons apor­tarà i que ens pot fer entrar en una espi­ral de la qual serà difícil sor­tir. Ni per una banda ni per l’altra. Quan el poder s’exer­ceix tirant pel dret, sense ni una engruna de mirada cap al poble, que queda més sotmès que mai, la democràcia perd tot el seu sen­tit. La democràcia està morta. Els que no vam viure el fran­quisme en patim ara les matei­xes quei­xa­la­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia