El 155 renta més blanc

Al supermercat, secció de drogueria per ser més precisos. Una parella conversa sobre els possibles efectes de l’aplicació del 155. I em pregunto el moment en què tots plegats ens vam fer –o millor dit, ens van fer– experts en alguns articles de la Constitució. I no només del ja citat, no. El segon, aquell de la indissoluble unitat de la nació espanyola, ens el coneixem de memòria gràcies al PP i Ciutadans i ara també al PSOE. I la ministra de Defensa ens recordava fa pocs dies el vuit, que, per si no el tenen al cap, és el que determina que les forces armades tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i –ull!– també l’ordenament constitucional.

Del 150.2, el que permetia traspassar competències estatals, com la de convocar referèndums, als territoris, en canvi, ja ningú en parla. Fa anys que va caure en l’oblit.

L’executiu de Rajoy ha limitat als 169 apartats de la Carta Magna el debat sobre Catalunya. I ara utilitza el 155 com el llevataques multiusos miraculós que li hauria de servir per posar fi a un independentisme que no només embruta la suposada unitat d’Espanya sinó que amenaça amb endur-se’l. Aliè a les moltes veus que avisen que la interpretació extensiva i depredadora que n’ha fet és inconstitucional, l’agita com en un anunci: el 155 renta més blanc, proclamen cofois el PP i els seus còmplices. Quina vergonya.