La lluita per fer història

Anava a escriure: “Dubto que en la moguda història de la nostra terra catalana hi hagi hagut mai un encreuament tan gran i complex de forces polítiques, governs de l’Estat i autonòmic, Parlament, Congrés i Senat i altres institucions punteres.” Retiro tan sols “dubto” perquè no en tinc cap, de dubte. La guerra dialèctica cara a cara entre governants, partits i institucions ha ascendit a nivell explosiu, ranejant amb habilitat l’insult i prodigant l’acusació directa persona-persona els passats dijous, divendres i dissabte. A la vegada, per mimetisme, lluitant a dreta i esquerra i a dalt i a baix, hi ha les petites lluites personals –res a veure amb la política i molt a veure amb els béns, les feines, la vida benestant i més– fruit de l’enveja d’uns i la prepotència d’altres. Ara és temps de lluitar pel que sigui, amb qui sigui i on sigui. L’insult i el menyspreu, amanits amb tocs de falses rialles i aplaudiments, és el que es porta aquests dies que podrien ser de transició.

La lluita per la independència va culminar divendres al Parlament amb una accidentada jornada del dijous, empalmada amb les aventures dialèctiques brodades d’insults més o menys camuflats en els textos grandiloqüents que gairebé tots llegeixen. Dels que parlen de la República enlairant-la o defenestrant-la, cap va viure la segona dels anys trenta, arrabassada el 1939 per Franco i la Guerra Civil. El poble ha viatjat i visitat països republicans, però pocs s’han dedicat a analitzar virtuts i defectes del sistema. La República Francesa, obra mestra de la guillotina, practica un republicanisme on les “classes” resten marcades per la lluita i les grans diferències socials. Com per tot.

Divendres a la tarda, després d’un llarg debat en què amb l’excepció de les pròpies mares parlaren de tot, es procedí a la votació per la sí o no proclamació de la República. La votació favorable al front republicà donà noves ales als esgotats lluitadors i, a les quatre de la tarda, la presidenta Carme Forcadell proclamava la República Catalana. Una bogeria a la major part de pobles i ciutats. “Ja la tenim!”, bramaven. “Deixa-me-la, deixa-me-la!” A les escales del Parlament, president i vicepresident, amb paraules emocionades, han glosat el moment. La felicitat ha durat ben poc. Eren poc més de les 8 del vespre quan el president Rajoy ha fet saber que el govern ha fet operatiu l’article 155 i ha destituït president i vicepresident de la Generalitat i tots els consellers. Els ministeris corresponents del govern es faran càrrec de les conselleries i tot el que calgui. No ho ha llegit, però ha dit que hi ha una munió de mesures per prendre que s’aniran anunciant. I ací, què passarà ara? L’espanyolisme cridaner es quedarà quiet amb la proclamació de la República Catalana? En absolut: hem entrat cantant a la zona de les trompades i hom tem que el lideratge independentista defalleixi. Els herois també tenen mida! Sortosos els ancians, que emprendrem el vol!