A la tres
Urnes contra el 155
“A nosaltres ens agraden les urnes, senyor Méndez de Vigo. Què s’ha pensat!
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar ahir, en el segon dia de vida de la República Catalana, que l’executiu espanyol rebria “de bon grat” la participació del president Puigdemont a les eleccions que Mariano Rajoy ha convocat per al 21-D a Catalunya. I un be negre, Íñigo! No ho volen. El PP, que al Parlament català és una força política minoritària (11 diputats de 135), es pensava que amb l’aplicació del 155 havia trobat una manera de governar a Catalunya sense passar per les urnes. Però no. Si el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i els consellers demà van a treballar amb normalitat, tenen un problema. I si les peces claus de l’administració no responen amb diligència al “susordenes!” que ells pretenen imposar, tenen un problema. I és per això que, en una jugada hàbil del govern espanyol (no ens enganyem, aquesta ha estat intel·ligent), divendres al vespre Rajoy va anunciar eleccions a Catalunya per al 21-D. I ho va fer convençut que els partits independentistes no s’hi presentarien i que havien trobat la fórmula per blanquejar el 155: un govern unionista a Catalunya que hagi passat per les urnes. Un escàndol (un nou escàndol, vaja) que Europa (quin desencís, senyors meus) probablement els tornarà a comprar. Doncs no. A mi em sembla que el govern català hauria de pensar-s’ho bé, molt bé, abans de fer-los el regal de deixar les institucions a les seves mans. No fos cas que l’article 155 l’apliquessin, llavors sí, un cop instal·lats democràticament, amb la intensitat desmesurada que voldrien. Fa mandra, tornar a parlar de candidatures conjuntes i de llistes de país, sí; però probablement tornaríem a demostrar que cada cop que hi ha eleccions, sempre sumem. A nosaltres ens agraden, les urnes. No ens fan por, senyor Méndez, senyor Millo, senyora Arrimadas i senyor García. I no fos cas que, si ens hi decidim, aquest cop la suma per consolidar la república fos encara més gran. Perquè aquest cop sí que no entendria que això que n’hem dit els comuns hi votessin en contra.
