Sol a la plaça

Bon dia, em troben tot sol enmig de la plaça, amb la meva bandereta a la mà i els dos últims articles d’un independent del cap de setmana sota el braç. Els altres han fugit per anar a preparar les eleccions convocades per Mariano Rajoy el 21 de desembre. Per arribar aquí més hauria valgut acollir-se a les que Carles Puigdemont va estar a punt d’organitzar per al dia 20 del mateix mes. Rajoy li ha usurpat el càrrec i la idea. Quan la idea la va tenir Puigdemont, el president va ser titllat de “traïdor”, i és aquest epítet desagradable, es veu, el que va fer que s’hi repensés, amb gran satisfacció dels que ara se senten cridats pel seu substitut espuri. Puigdemont, l’home més pressionat i informat del mon, devia tenir motius per inclinar-se per eleccions. Entre ells, suposo, guanyar-les i protegir les institucions. Els que li deien “traïdor” havien de tenir menys informació. La que no tenien ni sospitaven –i tan prospectius com són– és que Rajoy faria una jugada mestra. Ara diem que l’ha feta perquè no s’ha vist amb cor d’administrar Catalunya més enllà de dos mesos. Tothom es consola com pot. Més aviat sembla que calcula que els resultats li poden ser favorables, amb una campanya electoral al seu voler i amb els partits independentistes lligats curts. Res no va mai com em penso, i per això soc un pèssim analista. M’havia pensat que hi hauria una resistència a participar en les eleccions de Rajoy, i n’hi hauria hagut més amb les convocades per Puigdemont, el president legítim. Amb les de Rajoy no hi hagut ni cinc minuts de dubte i per això em troben sol a la plaça.

També m’havia pensat que aquest cap de setmana transcendental el govern de la República s’hauria mantingut al Palau exercint obra de govern. No ho sé: construint estructures d’estat, recuperant les lleis tombades pel Tribunal Constitucional, declarant festiu el 27 d’octubre, decretant la reforma horària, decidint que a partir d’ara conduirem per l’esquerra... O resistint l’assalt de Rajoy al Palau de tardor. El president va ser a les Fires de Girona i va parlar des del capdavall d’unes escales vertiginoses. Un conseller va anar a observar un tren antic a Sant Cugat. Dels altres, no se n’ha sabut res. Ni de Raül Romeva, encarregat de fer que alguns països reconeguessin l’estat naixent. Només ha respirat el vicepresident Oriol Junqueras, el de les estructures d’estat més vitals, i invisibles, per dir que els pròxims dies s’hauran de prendre decisions difícils d’explicar. Es deu referir a la participació a les eleccions de Rajoy, ell que havia fet impossibles les de Puigdemont. Difícils d’explicar? Si tothom ha corregut cap a la cursa electoral i aquí em trobo, agafant fred a la plaça... Què diuen? Ara Puigdemont a Brussel·les? Què deu significar? Me’n vaig a casa.