La força de les urnes

La jugada de Mariano Rajoy de convocar eleccions el 20 de desembre per intentar, amb el suport incondicional del PSOE i Cs, legitimar l’aplicació de l’article 155, se li ha girat en contra, ja que ha convertit aquests comicis en un plebiscit en el qual les forces independentistes tenen la intenció de participar. “Allà on hi hagi urnes, sempre ens hi trobaran”, assegurava ahir el president Puigdemont. Aquestes eleccions, imposades via 155, han agafat amb el peu canviat les formacions independentistes, però ja han deixat ben clar que les afronten com la millor manera, ara per ara, per defensar les institucions catalanes, per defensar l’autogovern. La situació, però, és excepcional, atès qui convoca els comicis; d’aquí el desafiament que ahir va llançar el president des de la capital d’Europa al bloc del 155 quan els va demanar si respectaran els resultats de les urnes. Pregunta molt oportuna, quan ja hi ha qui obertament assegura que si guanyen les forces independentistes tornaran amb el 155. Els agradi o no, les majories són les que són, i no es poden canviar així com així.

L’ofensiva juridicopolicial sumada a la interpretació anticonstitucional de l’article 155 demostra que l’Estat espanyol és capaç de tot per tal d’impedir que Catalunya pugui, democràticament, decidir el seu futur. Davant d’això no ha de sorprendre que es demani un compromís clar de respectar els resultats de les eleccions.

Vistes com estan les coses, seran sens dubte uns comicis excepcionals on la majoria independentista, la majoria que està pel dret a decidir, ha de demostrar la seva força. Ara més que mai. Una vegada més l’independentisme ha de fer un altre esforç per fer valer allò que ja és una realitat consumada. Pot resultar feixuc a hores d’ara, però ara és el que toca per defensar les institucions catalanes i impedir el 155. I fer-ho de forma democràtica i pacífica. Amb la força de les urnes, com s’ha fet sempre. [Com sempre han defensat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart]