Seny creatiu

No és una llegenda urbana. No era un rumor com els que corren en temps convulsos i desconcertants com els nostres d’ara. Un dia del 1938, mentre Barcelona era bombardejada per avions italians al servei dels militars espanyols sediciosos, el poeta i professor de grec Carles Riba –que després seria un pilar de la resistència intel·lectual antifranquista– llegia la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. Part de l’edifici estava esbatanat per anteriors bombardeigs. Aquelles dures condicions no treien solemnitat acadèmica a la lectura pública del treball científic que Riba defensava: la seva recerca sobre la Nausica de Joan Maragall. Una sala plena de persones amigues i cultes, vestides amb respecte per a l’ocasió, assistia al debat entre el doctorand i els doctors Joaquim Xirau, Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Pere Bohigas i Agustín Millares, professor de Madrid. Aquell matí, entre bombardeig i bombardeig, el tribunal i el candidat discutiren si Maragall escrivia “sibil·la” amb una ela simple o geminada. Dignitat i intel·ligència enfront de la mort i la barbàrie. El periodista Andreu Avel·lí Artís (el futur Sempronio) va ressenyar aquell acte memorable a la Revista de Catalunya. Fou un lliçó de coratge savi, de fermesa lúcida i de seny constructiu en moments esquerps, com els que ens toca viure ara. En hores de prova cal combatre amb seny contra la rauxa. El treball honrat ha de vèncer les brutalitats. Cal fer la nostra feina més bé que mai, malgrat les maltempsades.