‘Alzamiento’

La maniobra del fiscal general Maza, en unes querelles farcides de mentides i de greus errors jurídics, és demostrar que el procés cap a la independència estava tacat per l’estigma de la violència. Abans de l’1-O ja es van encarregar de recalcar l’adjectiu tumultuari (el terme va sortir en diversos mitjans, no pas amb innocència), un pas imprescindible perquè tant la rebel·lió com la sedició siguin efectives. En aquesta estructuració de l’acusació, la violència és determinant i es relaciona amb el que el codi penal anomena “alzamiento” (em penso que ho he d’escriure en castellà); és a dir, una insurrecció que vol subvertir l’ordre de les coses amb una determinada immediatesa i, evidentment, amb l’ús d’una força que serveix per enfrontar-se al poder establert.

Com ha recalcat fa poc Diego López Garrido, redactor dels articles sobre aquests delictes del Codi Penal, les querelles “són forçades i no s’ajusten a dret”, justament perquè la qüestió de la violència està expressament magnificada perquè intervingui en la consideració dels fets com a rebel·lió i sedició. “Cal un element de violència física i material molt clar que no s’ha donat: és el meu judici i crec que el de tothom”, afegeix López Garrido. Per això s’entesta Maza a qualificar de violents uns esdeveniments que no ho són i per això vol fer creure que van ser els policies els que van rebre l’ímpetu de la multitud i no pas la gent la que va rebre cops de porra i trets amb bales de goma.

Fa uns dies, un periodista no gens sospitós de ser independentista, Xavier Vidal-Folch, va advertir: “Que la Justícia no contribueixi al retorn del desordre.” Malgrat les consignes que se senten en les manifestacions espanyolistes, que Puigdemont (o els consellers) vagin a la presó no és necessàriament una bona notícia (com es podria sospitar) per a molts polítics i analistes. Prefereixen una laminació progressiva i premeditada del projecte republicà que no pas que el factor humà, imprevisible, destaroti les previsions centralitzadores.