Seguretat global

El model de societat obliga a disposar de sistemes de seguretat policíacs que garanteixin l'ordre legal. Així, les policies locals i autonòmiques tenen unes funcions específiques juntament amb les diferents forces de l'Estat.

Amb la caiguda del Mur de Berlín, la major part dels països de l'Est s'han integrat al món occidental. Per tant, desapareix l'etern enemic comunista. Circumstancialment apareix la inestabilitat entre ètnies al centre d'Europa i un suposat nou enemic: el radicalisme islàmic, que pren força a partir del 2002 amb els atemptats a les Torres Bessones. La croada bèl·lica desproporcionada per part dels EUA amb el suport d'Europa no ha fet res més que enrarir la situació i crear més psicosi i inseguretat. Pot ser que hi hagi persones, entitats o estats que necessitin tenir conflictes i enemics permanentment? Interessa potenciar el nom d'Al-Qaida? És cert que Al-Qaida ara és una xarxa mundial ben organitzada amb capacitat per inquietar Occident? Realment hi ha algun altre rerefons?

Els avis del banc de la plaça diuen que els nord-americans volen tenir el control polític, econòmic i militar del planeta, necessiten vendre armes, tecnologia..., per seguir innovant en el camp militar, i que això a més mou milions en les empreses de seguretat; per tant, calen enemics.

Europa, ja fa temps, està mancada d'idees, iniciatives, i ara es deixa arrossegar per la dèria de la seguretat, que als Estats Units fa molts anys és una obsessió. Són realment un perill els milicians amb espardenyes amagats a les muntanyes de l'Afganistan? Per què ens importa tant la democràcia a l'Afganistan i tan poc a l'Aràbia Saudita? Les tropes desplegades encara estan en una missió humanitària? Per retirar-se cal enviar nous contingents? Tot plegat semblaria una broma si no fos perquè hi ha gent que s'ho creu i perquè els enfrontaments generen centenars de morts.

Per la seguretat global caldria revisar les estratègies, com ara ajudar els estats en funció del respecte pels drets humans, no pels interessos econòmics. També donaria més resultat menys intervencionisme militar, més dinàmiques de pau i vetllar per combatre la misèria. En el camp humanitari cal enviar civils, voluntaris o professionals, educadors, dinamitzadors culturals... Això, però, només és la utopia dels ingenus. I si tècnicament per seguretat planetària decidim que calen escàners als aeroports, almenys que siguin de tecnologia europea.