Resposta de país

Els partits sobiranistes han entomat aquesta setmana l’empresonament o l’exili dels seus líders, i han passat hores de desorientació i atordiment, com bona part de les entitats, alcaldes i ciutadans... La República no ha estat efectiva i no és fàcil canalitzar la indignació sense caure en provocacions. Aquest cap de setmana es reuneixen els partits per encarar les eleccions autonòmiques del 21-D, i tots ells han decidit acceptar-les i validar-les. Prendre-les com un repte més per al sobiranisme malgrat hagin estat convocades per l’Estat que es vol carregar les institucions catalanes i que pretenia aprofitar la repressió per fer-les seves. Una sortida momentània a l’atzucac, sí, però també una mostra de l’esperit democràtic del moviment, tot i les temptacions a no personar-s’hi o els advertiments dels que apliquen el 155 que si guanya l’independentisme no podrà dur-lo a terme tampoc.

L’argument de presentar-s’hi amb llistes separades perquè totes les sensibilitats hi trobin lloc adequat és tan vàlid com el de la candidatura unitària. El que compta és ampliar el bloc que assumeixi la defensa dels presos polítics i les institucions, incloent-hi la República, perquè els vots es comptaran també com a plebiscit. L’independentisme començarà després del 21-D una etapa per buscar una nova via o sortida al procés que, molt probablement, implicarà eixamplar majories, tal com avança ja avui en aquest diari el vicepresident d’Òmnium. I caldria fer-ho des de la majoria al Parlament, perquè intentar-ho des de la minoria encara seria més complicat, i desfermaria la divisió. Més encara si l’Estat il·legalitza entitats o partits.

Caldrà, però, autocrítica, que n’hi hauria d’haver, durant la campanya, perquè la Catalunya supermobilitzada no ha tingut prou força coercitiva per estovar l’Estat ni, sobretot, Europa, es partia de plans excessivament ingenus i es va menysvalorar el paper de les empreses o l’economia, per exemple. El que sembla clar és que el model autonòmic de 1978 s’ha esgotat i no hi tornarem. Fins i tot ho comencen a veure a la resta de l’Estat.